Per què creus que la teva llengua i la cultura són importants? M'ha preguntat una visita inesperada en un dissabte de feina previsiblement normal.
Es presenta. És periodista i ve d'Alemanya i "voldria conèixer la cultura catalana, i visitar aquest lloc cultural emblemàtic", m’ha dit quan l’he tingut al davant.
Hem caminat per les sales, ha mirat els sostres alts, i li he ensenyat un manuscrit, un pergamí, li he explicat què és una filigrana, un llibre antic i un facsímil, una miniatura (per ell l’inici dels còmics), perquè hi ha documents que és millor veure’ls a la pantalla que tocar-los, perquè n’hi ha tants i de tants tipus, què “amaguen” o què expliquen, els temps que han sobreviscut i el bagatge cultural que tenen. No sap ben bé la diferència entre pergamí i paper, i en toca un i nota la pell, i toca l’altre i nota el paper. Sembla un convidat a fer un tast documental. Li explico també la importància de conservar i difondre el patrimoni documental perquè vol dir conservar la nostra història, allò que s’ha escrit i expressat al llarg dels temps i que ens ha llegat uns orígens i una identitat, i sobretot una cultura.
La visita guiada-improvisada acaba, i em demana que ens asseiem en una cadira a parlar. Em vol fer unes quantes preguntes, i jo li dono respostes a títol personal. És dissabte i hi ha més silenci que entre setmana, més calma.
Per què creus que la teva llengua i la cultura són importants ? Perquè són la nostra manera d’expressar-nos però no només. També és una manera de ser, més enllà de la llengua que parlem, una manera de veure i actuar: el caràcter emprenedor, innovador, mediterrani, el seny i la rauxa, tan tòpic però igualment real.
Com van resistir la cultura catalana i tots aquests documents el franquisme? Perquè es va vetllar, clandestinament sovint i obertament a vegades, per estudiar-los, conservar-los i mantenir, ni que fos sota mínims, una cultura arrelada i una identitat.
Després m’ha demanat per la llengua, com s’ha mantingut, com s’ha impulsat i què o qui l’ha promogut. Li explico la normalització lingüística, la convivència normal i habitual amb el castellà, com en els últims 30 anys la televisió, els mitjans de comunicació en català i les noves tecnologies han ajudat en l'impuls de la llengua.
I el tema estrella: com vius aquests dies ? La voluntat de tenir el dret a decidir? (Abans que li contesti em diu que el món va veure les imatges del dia 1 d’octubre, que està esparverat de la tergiversació dels mitjans de comunicació espanyols) li responc que el dret a decidir és inqüestionable i les urnes encara més, li explico que vaig viure de molt a prop la violència policial i que no hi ha res en contra de la cultura, la llengua i la gent espanyoles, sinó contra un estat que imposa i anul·la un dret fonamental, perquè sembla que s’entestin en seguir llegint la mateixa pàgina o una pantalla d’un power point, mentre nosaltres continuem llegint i passant pantalles.
Ha vingut des d’Alemanya per preguntar, per saber, per conèixer i sobretot per escoltar. Parla en un castellà més que correcte i pren apunts en una llibreta, i fa alguna foto.
Parlem també dels contrastos de tolerància cap al feixisme entre Espanya i Alemanya. De com en el seu país la tolerància és zero, i aquí la màniga és força ampla.
Parlem també dels contrastos de tolerància cap al feixisme entre Espanya i Alemanya. De com en el seu país la tolerància és zero, i aquí la màniga és força ampla.
Sí, ha vingut a escoltar, i a conèixer, i a saber "Per què creus que la teva llengua i la cultura són importants?" I per què volem decidir el nostre futur i per què tenim la cultura que tenim, venim d’on venim, i som com som. I ha vingut a conèixer un tros d’aquesta cultura, i sospito que deu haver trepitjat molt altres llocs de Catalunya. Perquè vol escriure i seguir llegint pàgines i pantalles. I vol saber perquès, preguntar i parlar-ne. Tan simple i normal, i tan fantàstic com això: preguntar per conèixer, explicar i entendre el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada