“Trobaré una estrella amagada entre milions d’hiverns” podria ser una lletania per anar repetint quan la realitat amarga, trista, injusta, indigna, miserable, mediocre intenta soterrar, aclaparar, mentir, calumniar, intenta enganyar, amagar, tapar, robar, apropiar, anul·lar la nostra llibertat, la nostra dignitat, el nostre respecte, el nostre dret a ser com vulguem, com creiem i com sentim. Sí, trobarem una estrella entre tanta indignitat, entre tanta vergonya, entre tant afany i tanta set d’absurditat. “Que potser demà podré triar del miler de vides que té un gat, comptarem enrere fins a la primera” continua la cançó. D’això es tracta, de poder triar. I la cançó es diu “Demà”(Blaumut).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada