Nadal

La taula parada amb la vaixella més elegant, les estovalles més boniques, la coberteria més bona i les copes més cristal·lines. Un dia a l’any, com que és Nadal, tots al voltant de la taula s’expliquen l’última pel·lícula que han vist, l’últim acudit que els ha fet gràcia i una novel·la que han llegit que no han deixat fins acabar l’última pàgina. Comenten si a la feina els ha passat tal cosa, si a la tele veuen un programa que és bonísisim, o si a internet hi ha una pàgina amb les millors receptes, i que fa poc s’han enganxat a una sèrie boníssima. Al costat, parlen de roba perquè una li ha dit a l’altra que porta una faldilla molt maca, i li recomana que vagi a una botiga que tenen coses moníssimes, que ja veurà, però l’altra diu que aquest any del que va malament és de jerseis o que li falta una jaqueta. A l’altra banda de la taula miren el mòbil perquè han rebut un whatsapp que fa molta gràcia, i comenten que són de mirar el facebook, Instagram i el Twitter, o que no, que només els va el Facebook i que encara, que ja n’estan una mica tips, però que el miren perquè hi han recuperat un company de l’escola que els fa gràcia saber què fa, o un parent que viu a l’estranger i així en saben coses. Després, no se sap com, es passa al tema de la feina, i diuen que molt bé, que a veure si tot va bé; o no, que necessiten un canvi i miraran de trobar una alternativa, perquè treballar com treballen ara no és viure. Estan pel primer plat, amb l’escudella, i feliciten a la cuinera, que diu que la fa com la feia l’àvia, i d’aquí algú diu “Recordeu que anava a buscar el pollastre i les verdures pel caldo a la botiga…?" de la senyora que ja no saben què se’n deu haver fet, els plats buits cap a la cuina i surt la carn d’olla, que molts anys enrere els cigrons i tot el demés durant dies i dies l’àvia els anava preparant,… la pilota, la botifarra, les patates, van circulant de mà en mà, i el vi i l’aigua, i una mica de pa, i encara pot sortir el pollastre, però tothom diu que prou, que amb els torrons i les neules serà suficient. De xixona, alacant, xocolata, de crema i gustos combinats, els talls rectangulars es van tastant, però com els d’aquell temps cap, no es poden comparar…i mentrestant la conversa ha anat canviant, l’actualitat i les opinions coincidents o discrepants van enfilant el curs de la sobretaula, i un va pensant que el que parla se’l veu bé, o no, està amoïnat per alguna cosa que no diu, o no deu estar bé per alguna raó, o perquè s’ha adonat que l’acompanyant no li convé, o sí.. .quin canvi que ha fet, no ho haguéssim dit mai.. o aquest altre que està dient alguna cosa molt interessant, i explica que aquest any ha fet aquest regal, o s’ha comprat tal cosa i està encantat… i a fora s’ha fet fosc, i en algun moment, han mirat a cap de taula i han recordat quants anys que fa que falta un i altre, que ja no hi són, i allà mateix sembla que els vegin que somriuen perquè d’una manera o altra també hi són…; i a les tasses del cafè només els queda el pòsit, i ara canten alguna cançó; i de la taula parada amb la vaixella més elegant, les estovalles més boniques, la coberteria més bona i les copes més cristal·lines, ara només en queda alguna copa per beure vichy, i algun vaset afegit per prendre el licor. I ha passat el dinar de Nadal, i la taula quasi bé ja està desparada, els taps del cava i els filferros de les xapes que en la conversa unes mans els han anat donant forma, ara són les engrunes del dinar. I del brindis que hem fet desitjant-nos Bon Nadal i mirant a cap de taula, com si secretament els diguéssim que ja sabem que hi són i se’ns ha escapat un somriure al primer glop de cava amb les bombolles entre els llavis. Perquè també va per ells el Bon Nadal.