Tres trossos de Menorca

Algaiarens - Cala En Carbó

Camí empordanès

Vistes del camí

Cala En Carbó

Tronc i còdols de Cala En Carbó

La casa ben posada

 Sortim d'Algaiarens sense arribar a la platja. Un camí entre camps una mica empordanès s'endinsa per un petit alzinar, se sent el mar i es nota que està a prop. El traç ressegueix l'orografia; mata, pins, alzines, antics camins de carro, ombres, solanes, puja i baixa, com si volgués entretenir el caminant perquè al final hi ha una sorpresa agradable. Abans, roques altes i abruptes amb faldilles de mata i algun pi, i al camí càrritx com unes serpentines que, anat amb compte, no entrebanquen. Pendents i baixades acaben en un bosc baixet, menut, que el vent no ha deixat créixer, un laberint de troncs que van portant al final de l'etapa: cala En Carbó, de còdols vermellosos, rodons, amb vetes blanques, escampats, omplen la riba com si algú els hagués vingut a tirar tots de cop, o com si fes poc que un temporal els hagués empès amb un tronc al mig, un banc per mirar el mar. A mig camí hi ha una casa molt ben posada. Enfilada en un turonet domina els camps i veu el mar al fons, és un racó amagat entre el bosc i el camí de carros. Marca la meitat del recorregut, d'aquest tram de camí de cavalls que comença amb paisatge empordanès i acaba en un codolar vermellós, en un contrast de paisatge que passa per una casa ben posada que ho contempla. 

Favàritx -Es Grau

Favàritx

Capifort

Caseta

Cobert de bruc

Caló de s'Oli

Torreta

 Un cel gris, una mica amenaçador, amb el far de Favàritx que sembla que aguanta totes les adversitats. El camí comença a enfilar-se cap a Presili i Cala'n Tortuga. Roques i bosc a la dreta, va resseguint l'orografia. La pluja primer se sent de lluny, i el camí continua. Morella nou i Torreta són els següents objectius, camins interiors que entren i surten, endins i enfora cap al mar, hi van portant. El vent de nord és el soroll de fons, però el sol es va imposant com s'imposa la calma. Passem un tros de bosc de mata i de pi i alzina i comença a ploure. Estem a les portes de Capifort, Torreta, Torre d’En Rambla, Es Caló de l’Oli, Tamarells i el final, Es Grau. El camí fa pujades i baixades, segueix les pendents de petits turons que separen les cales. Després de Torreta, en el turó, hi ha una casa encarada al mar amb un cobert de bruc, resguardat de la tramuntana. A l’altra banda, una barrera que porta a la casa del lloc, amb camps, tanques i ullastres. 

Castell de Santa Àgueda

Camí empedrat

Paret vermellosa

Restes de la casa

Dipòsit

Torre

Extensions de camp

Vistesa la costa nord

 Cap al camí dels Alocs hi ha un desviament que porta al castell de Santa Àgueda. La pujada transcorre primer entre bosc, la terra és vermellosa, i bona part del camí és empedrat. S’enfila vorejant el turó, i es veu paisatge de camps, llocs (cases), extensions que sembla que les hagin cosit, i cap a tots els cantons, mar. Arribant, una paret també vermellosa dóna la benvinguda. El conjunt de Santa Àgueda el formen una capella, les restes d’una casa, el castell i una muralla que s’estén per l’altra vessant, estables, un pou i una cisterna. Del castell, la torre és la part que queda més intacta i la muralla vessabt avall, dóna la idea de fins on arribaven els dominis del castell. En aquesta banda, es veu la costa nord, a l’esquerra els Alocs, Cala Pilar, i la banda nord de Ciudella, i a la dreta, Pregonda, Binimel·là, Cales Morts, Cala Mica, Cavalleria i l’imponent Far de Cavalleria, un tros del final de la badia de Fornells, i més desdibuixat, la continuació de la costa, la Mola de Fornells, i el que segueix, difuminat. les cases entre les extensions de camp estan ben posades, segurament en llocs estratègics per fer la vida més fàcil. Les mates d’ullastre han crescut fins on els ha deixat el vent, que les pentina i les obliga a créixer fins on ell vol. Malgrat ser un dia plujós, de cel gris, el paisatge sembla embolcallat, i més proper, i la pluja fina acompanya en la vista de la costa, i mar endins cortines d’aigua fan de teló d’aquest esplèndid espectacle. 

Dos trossos de camí de cavalls

Punta Nati - Cala En Blanes

Fa un dia gris i ventós. Sortim de Punta Nati o Faro Nati, i el vent del nord ens va ventant de costat. És l'extrem al nord oest de l'illa, i el tram fins a Cala en Blanes ressegueix la costa en sentit sud.
En aquest temps el paisatge està força verd, i les tapereres adormides a punt de passar l'hivern. El terreny és rocós, i a mesura que es camina i es va mirant enrere les delimitacions entre camps es van fent més visibles. El mar, mentrestant, incansablement, va colpejant les roques. Anem resseguint la costa, i el camí se'n va allunyant i apropant: Punta de na Porradell, les restes d'un aljub i un tancat per bestiar, i una mica terra endins, xais que pasturen. El color de plom del cel de tant en tant deixa passar algun raig de sol tímid, com si no gosés interrompre'n el domini; i el vent va ventant. Les roques i les pedres del camí volen una mica d'atenció als peus, el vent les ha afilat i entrebanquen. La vegetació creix arran de terra, es va escampant ajupida i a les roques hi creixen líquens grocs, i amb el cel gris i les ullades de sol el contrast és bonic.Veiem un vaixell de baleària que acaba de sortir de Ciutadella i va cap a Alcúdia

A l'esquerra ens queden les barraques de Son Salomó, les casernes en runes tenen un aspecte que es va fonent amb el terreny: el pas del temps les ha anat camuflant; es Semàfor i la Torre del Ram al fons; i a la dreta el cap Bajolí i més endavant el Pou de sa Cigonya, una entrada estreta del mar cap a la terra, com si busqués un amagatall. I el Pont d'en Gil com una porta al mar per fer bonic. El recorregut ha fet pujades i baixades lleus al llarg d'uns 5 quilòmetres, i en arribar a Cala en Blanes, el paisatge canvia. Hem deixat enrere la natura en estat pur, i ara és la natura urbanitzada. Per Cala en Blanes resseguim Cala en Forcat i Cala en Brut, els racons  que sembla que no puguin existir enmig d'hotels, apartaments i turisme. Un matí de cel rúfol ben aprofitat amb una ruta adequada per aquest temps, per la distància, per l'orografia, el recorregut i, sobretot, el magnífic paisatge.


Cova dels Pardals - Cala Turqueta

Deixem el cotxe prop de Son Aparets, havent sortit de Ciutadella en direcció Son Xoriguer. Aparquem en un camp a prop del mar, i comencem el camí havent saltat una tanca per una escala. Avui el camí serà d'anada i de tornada, l'alicient de veure el paisatge dues vegades en direccions diferents. Comencem l'etapa mirant el mar cap a l'esquerra, i la primera parada a la cova dels Pardals. A sobre hi ha una casa construïda des d'on s'hi baixava una barca a un petit moll. S'hi baixa per unes escales i s'assembla molt a les coves prehistòriques que hi ha per altres llocs de l'illa, però aquesta té el valor afegit de l'entrada del mar com un petit port.  Tornem al camí. Va vorejant la costa, i abans d'arribar a Cala Vell és un pas entre tanca i ullastres, i la terra és vermellosa. Arribant a Cala Vell el terreny ja torna a ser més rocós, no hi ha tanca i els ullastres els tenim a l'esquerra, i deixen un terraplè abans del mar. A Cala Vell la costa encara és baixa i fa un racó de roca i alga. Continuem en direcció Son Saura, i abans trobem la Pesquera des Comte, un moll agradable de seure-hi a la tornada. Arribant a Son Saura es divisa l'arenal per sobre els ullastres. Ara toca caminar per la sorra blanca amb borrissols d'arrel de posidònia. El mar està calmat i l'aigua cristalina. Banyuls i Son Saura, els dos arenals, respiren tranquil·litat, ara els visitants hi són comptats, i la platja sembla que ho agraeixi després de tanta gent i de tant estiu. El camí continua i passem per la Punta del Governador i enfilem cap a Es Talaier, entrant cap al bosc i sortint cap al mar. A Es Talaier el mar està remogut, i ens asseiem a contemplar el paisatge, perquè caminar també és mirar, contemplar i "llegir" l'entorn, el terreny: a la riba de la platja les onades van i vénen, i algunes esquitxen un tronc a la sorra amb posidònia

Els pins envolten la cala sobre la roca com si volguessin tenir un mirador per veure el mar abans que ningú.

Després de pausa continuem cap a Turqueta, la costa s'enfila i s'eleva i passem per la punta de Na Bruna i la punta des Tambors. A la dreta, el mar,  a l'esquerra, pins, ullastres, i una talaia al fons, i el camí va resseguint la costa, fins arribar a Turqueta. Hi baixem, i terra endins hi ha un plàtan amb les fulles de tardor, i terra enfora la sorra blanca i el color blavíssim del mar. Turqueta fa dues entrades. La poca gent que hi ha sembla  que aprofiten les últimes ullades d'estiu-tardor, i nosaltres pensem que l'ambient potser és el que hi devia haver anys enrere en ple estiu, quan aquestes platges eren el privilegi de pocs, i ara és d'uns quants i potser masses. Dinem a sota els pins i després tornem a la sorra a estirar-nos, i agafar forces pel camí de tornada.

El retorn ens farà veure el mateix paisatge de l'anada però en sentit contari, desfem el camí i alhora el refem, com si miréssim el paisatge del dret i del revés. A la Pesquera des Comte ens aturem a seure, sota la llum de la tarda, i a contemplar: el blau del mar, el mar, el cel, l'horitzó, la roca que tenim sota els peus que el mar mulla per sota, el fons cristal·lí, els petits esquitxos que fan les onades. Les petites coses senzilles com seure a  la vora del mar són les millors coses de la vida.

Continuem la tornada, i tornem a veure pesdadors a la punta de les roques que pacientment hi són des del matí amb la canya esperant que algun peix mossegui l'ham. La paciència i la calma d'aquests pescadors resumeix el camí d'avui, de 16 quilòmetres d'anar i tornar, de paisatge de calma, de mirar tranquil·lament, de caminar pacientment perquè no hi ha pressa i perquè, com tot allò que és bonic, val la pena assaborir-ho. Ara els ullastres i les tanques de paret seca tenen el sol de la tarda. La llum que dóna a les pedres el color de mel i de torrat deliciós.

  

Quatre dies i quatre trossos de camí de cavalls

Quatre dies de maig a Menorca i quatre trossos de camí de cavalls entre el mar blau i la terra florida.

Son Saura - Turqueta


El dia ha començat rúfol i fresc però els núvols han anat marxant i el sol els ha apartat. A son Saura i a Banyuls la sorra és magnífica: blanca, i amb posidònia a la riba del mar com si fos un serrell. L'aigua, cristal·lina. Blava sobre fons blanc. El camí continua cap a Es Talaier. Es passa per la vora del mar, entre matolls i algun arbre, i una tanca amb un "botador". Un racó de platja de sorra blanca, pins i el mar blau turquesa. I Turqueta. Fa dues entrades que semblen dues mitges llunes, cadascuna té pins i roques que fan de cassoleta. L'aigua està perfecta, transparent, que sembla que es pugui fer una radiografia del fons del mar. La tornada el mateix però diferent: desfer el camí tenint de cara el que abans teníem d'esquena, i un dofí sota un petit penya-segat al mar.

Cavalleria-Pregonda


Abans de començar, una escapada al far de Cavalleria i el port de Sanitja, potser un dels racons més mediterranis del Mediterrani. Si a l'estiu sembla àrid i els rostolls estan secs, en aquest temps tot està verd i florit. El camí de tramuntana té les vores plenes de flors, plomalls, alguna rosella espontània. A la platja de Cavalleria hi apareixen quatre cavalls cavalcant. Un moment fantàstic: només quatre cavalls i quatre genets al galop. Ningú més. Sembla que tot s'hagi aturat per veure'ls passar. Altres caminants que hi havien ja no hi són: la platja esperava aquest moment. Impressionant i molt bonic. Passem la platja i el camí continua cap a cala Mica. Una platja de sorra però de fons de pedres, fons fosc. De cala Mica la pujada a Binimel·là. I terra endins paisatge verd i marges florits amb margarides, estepa blanca, camamilla, campanetes fúcsies, plomalls, joncs...i a dalt les cales petites i la gran i a la bassa del darrere els ànecs hi neden. Estan al límit entre la terra i el mar, entre l'aigua dolça i la salada...i el color torrat ocre de la sorra i el blau de l'aigua i del cel els posaries en una finestra per tenir-los sempre i obrir-la i mirar-la per recordar que hi són, que sempre s'hi pot tornar i sempre es poden mirar. De Binimel·là a Pregonda. Una mica amunt per continuar pla, la terra vermellosa i argilosa porta a Cales morts, plena de troncs i tot el que porta el mar, com si hi anessin a morir. I Pregonda ...la primera és molt bonica, no té els illots al davant i queda arraconada, i atractiva. I cap a la Pregonda de totes les fotos amb la llum de la tarda, molt poca gent, el mar en calma, l'aigua cristal·lina que crida que hi vagis. El primer bany de l'any. Impossible no somriure. Com un paradís. El camí de tornada és el mateix però amb Binimel·là al davant i una petita vall verda de muntanyes baixes amb turonets un al costat de l'altre. Una tarda magnífica que acaba al Toro amb vistes a tota l'illa.

Els Alocs - Cala Pilar-Macar d'Alfurí


Als Alocs sempre sembla que el dia anterior hi hagi hagut temporal. Ple de troncs portats pel mar, algun plàstic i molta roca, és el camí cap a cala Pilar. Es camina per la vora del mar, per roca amb pujades i baixades. Fan onades i una mica de vent, de manera que és més fàcil fer la caminada sota el sol. Els marges també estan florits des del camí dels Alocs amb joncs i plomalls, i ocells que canten i parlen entre ells, i cap a cala Pilar margarides, campanetes fúcsies i terra vermella. Abans de baixar a la cala, com si es passés de llarg, hi ha una font amb una imatge de la verge del Pilar, una gerra improvisada de flors, i una petita font que raja. Unes escales de fusta baixen a la platja. Hi ha mitja dotzena de persones i un grup de caminants que està de pas, i només el soroll del mar. La sorra és de color torrat, com a Pregonda i com a Binimel·là, i al darrere una duna i roca amb unes petites coves. Davant del mar, una caseta i un tamarell que fa de porxo. Les roques que hi ha al mar tenen formes curioses, ondulades, escarpades, treballades pel mar i el vent. Continuant per les roques de darrere la caseta el camí cap al macar, una cala de còdols rodons de color d'argila que semblen ous gegants pintats com de paper d'aigües. Curiós i bonic com amb unes roques de distància la sorra es converteix en còdols ovalats. La tornada és pel mateix camí, amb les mateixes flors, les mateixes roques i el mateix mar, assaborit dues vegades.

Mitjana-Trebalúger
De cala Mitjana el camí s'enfila a Trebalúger

La costa de pins, alzines, sorra blanca i color turquesa. Un camí entre pins i alzines, alguna carbonera antiga i unes ombres fresques, i el mar no es veu però se sent i en qualsevol moment pot aparèixer després del verd d'una branca. I apareix després d'una bona estona de caminar, a Trebalúger. S'ha de baixar per la roca amb escales de pedra i al fons el torrent. Aigua dolça que es ve a trobar amb el mar, que avui està remogut i una mica tèrbol perquè fa vent del sud. A la sorra hi ha poca gent. Arriben quatre kayacs que diria que són conscients del luxe que suposa arribar en un racó de món com aquest. A la riba de la platja s'hi està molt bé. El soroll de les onades sembla un acompanyament que hipnotitza, cada onada és diferent, una et mulla més els peus, una altra menys, alguna et fa tirar enrere... el colofó perfecte per acabar els quatre dies i els quatre trossos de camí de cavalls, amb una posta a Artrutx, passeigs per Ciutadella i abans de pujar a l'avió el camí d'en Kane i la platja d'Es Grau una tarda de maig que endevina l'estiu i els colors de la tarda sobre el mar, entre nens que juguen a la sorra i a l'aigua, nois que hi vénen a passar la tarda i una llum que enamora.