El primer banc de la carretera de
les aigües
Normalment, quan vaig a caminar a la carretera de les aigües m'assec al primer banc. Està encarat a Barcelona i en dies clars es pot veure part del Maresme fins al delta del Llobregat, passant pels turonets del Carmel, el Putxet, la muntanya de Montjuïc i el port, l'aeroport; i entre el banc i el mar carrers, brugit llunyà de cotxes, gent, cases, i moltes vides. En primer pla, esbarzers i plantes que ara comencen a florir: ginesta, margarides grogues, fonoll i una planta que sembla mala herba que fa flors liles. Al banc quasi bé mai hi sec sola, quan no vinc acompanyada. Atletes, ciclistes, caminants amb gos o sense, jubilats,amigues que han quedat per passejar i discuteixen de si el carrer que es veu al fons és un o l'altre, i s'expliquen què tenen avui per dinar. Per darrere van passant ciclistes i corredors i se senten flaixos de converses. M'imagino que són estudiants, o bé que aquell dia tenen festa de la feina, o treballen a la tarda, o perquè no, estan com jo: no tenen feina i surten a passejar, a aprofitar el sol i airejar-se per escampar les preocupacions i fer exercici i bon color. Al primer banc m'hi menjo una poma, i entre mossegada i mossegada observo tot això, i miro la ciutat, petita, que sembla un tauler i els edificis fitxes que es puguin moure; i els carrers i els edificis centenaris, nous, carrerons, grans avingudes, racons, i avions que sobrevolen a punt d'aterrar i barcos de càrrega que apunten cap al port. I des d'aquí dalt, amb la primavera a primer terme i la ciutat i el mar al fons, les coses semblen més simples i els problemes llunyans, i les preocupacions al tauler de la ciutat les podries agafar com una fitxa i dur-les mar enllà. Vet aquí el primer banc de la carretera de les aigües mentre mossego una poma, bec un glop d'aigua i observo caminants, corredors, ciclistes que potser també com jo necessiten aire lliure, sol, exercici i sortir del tauler de joc per una estona i mirar el blau del mar i els mirallets de plata. I quan ja he arribat al cor de la poma, m'aixeco, la llenço a la paperera i continuo el camí, entre altres caminants, corredors i ciclistes.
