Aquell punt just de riure

Entre les cançons que em ballen pel cap aquests dies n’hi ha una que té una frase que diu: “Aquell punt just de riure que es barreja amb la tristor”

Aquesta frase podria ser la banda sonora de quan surts de casa amb el cistell per anar a buscar bolets i et diuen que el tornaràs buit, i fas un somriure perquè tornis amb el cistell buit o ple ho intentaràs, i pel camí veuràs el bosc, els colors de les fulles caduques, el sol de tardor, i l’olor d’humitat i de bolets a punt de sortir. “Aquell punt just de riure que es barreja amb la tristor” quan recordes situacions difícils, que te’n vas sortir i te’n vas desempallegar, i el somriure preval perquè ho has superat i te’n pots riure en un rerefons de tristor cada vegada més difús i un somriure cada vegada més brillant.

“Aquell punt just de riure que es barreja amb la tristor” quan proves una recepta i tens tots els ingredients i la il·lusió i els dubtes afloren per veure si sortirà bé i al final hi surt o no, però has après com es cuinen ingredients que potser no havies barrejat mai. I alguna veu que diu “ja t’ho havia dit, jo...”

“Aquell punt just de riure que es barreja amb la tristor” quan busques una cosa, tens un repte o penses que faràs allò perquè t’anirà bé i un seguit de coses t’adverteixen que potser no, però ho  intentes i ho fas, i tens por o no, però apretes el botó per engegar.

I sí, “aquell punt just de riure que es barreja amb la tristor” quan hi ha incomprensió molt difícil d’explicar i d’entendre i de comprendre allò que vols decidir, i no ets cap abduït ni un cap sense criteri, ni cap ingenu que no has tastat la realitat, i ho has fet tan bé com has pogut: amb dignitat i perquè ho sents.

I aquí arribes al punt just, a la cruïlla on es barreja el riure perquè has fet el que has cregut i la tristor per qui no ha entès que hi creies, perquè has vist els colors de la tardor i has trobat bolets, perquè has desempallegat, perquè la recepta la propera vegada tindrà el punt i el gust just de sal o de cuit, perquè has apretat el botó d’engegar i funciona i perquè tot això ho has pogut decidir amb “aquell punt just de riure que es barreja amb la tristor”, una frase senzilla d’una cançó de Blaumut que ves per on es titula Simplement.