Quatre dies de maig a Menorca i quatre trossos
de camí de cavalls entre el mar blau i la terra florida.
Son Saura - Turqueta
El dia
ha començat rúfol i fresc però els núvols han anat marxant i el sol els ha
apartat. A son Saura i a Banyuls la sorra és magnífica: blanca, i amb posidònia
a la riba del mar com si fos un serrell. L'aigua, cristal·lina. Blava sobre
fons blanc. El camí continua cap a Es Talaier. Es passa per la vora del mar,
entre matolls i algun arbre, i una tanca amb un "botador". Un racó de
platja de sorra blanca, pins i el mar blau turquesa. I Turqueta. Fa dues
entrades que semblen dues mitges llunes, cadascuna té pins i roques que fan de
cassoleta. L'aigua està perfecta, transparent, que sembla que es pugui fer una
radiografia del fons del mar. La tornada el mateix però diferent: desfer el
camí tenint de cara el que abans teníem d'esquena, i un dofí sota un petit penya-segat
al mar.
Cavalleria-Pregonda
Abans de començar, una escapada al far de
Cavalleria i el port de Sanitja, potser un dels racons més mediterranis del
Mediterrani. Si a l'estiu sembla àrid i els rostolls estan secs, en aquest
temps tot està verd i florit. El camí de tramuntana té les vores plenes de
flors, plomalls, alguna rosella espontània. A la platja de Cavalleria hi
apareixen quatre cavalls cavalcant. Un moment fantàstic: només quatre cavalls i
quatre genets al galop. Ningú més. Sembla que tot s'hagi aturat per veure'ls
passar. Altres caminants que hi havien ja no hi són: la platja esperava aquest
moment. Impressionant i molt bonic. Passem la platja i el camí continua cap a
cala Mica. Una platja de sorra però de fons de pedres, fons fosc. De cala Mica
la pujada a Binimel·là. I terra endins paisatge verd i marges florits amb
margarides, estepa blanca, camamilla, campanetes fúcsies, plomalls, joncs...i a
dalt les cales petites i la gran i a la bassa del darrere els ànecs hi neden.
Estan al límit entre la terra i el mar, entre l'aigua dolça i la salada...i el
color torrat ocre de la sorra i el blau de l'aigua i del cel els posaries en
una finestra per tenir-los sempre i obrir-la i mirar-la per recordar que hi
són, que sempre s'hi pot tornar i sempre es poden mirar. De Binimel·là a
Pregonda. Una mica amunt per continuar pla, la terra vermellosa i argilosa
porta a Cales morts, plena de troncs i tot el que porta el mar, com si hi
anessin a morir. I Pregonda ...la primera és molt bonica, no té els illots al
davant i queda arraconada, i atractiva. I cap a la Pregonda de totes les fotos
amb la llum de la tarda, molt poca gent, el mar en calma, l'aigua cristal·lina
que crida que hi vagis. El primer bany de l'any. Impossible no somriure. Com un
paradís. El camí de tornada és el mateix però amb Binimel·là al davant i una
petita vall verda de muntanyes baixes amb turonets un al costat de l'altre. Una
tarda magnífica que acaba al Toro amb vistes a tota l'illa.
Els Alocs - Cala Pilar-Macar d'Alfurí
Als Alocs sempre sembla que el dia anterior hi
hagi hagut temporal. Ple de troncs portats pel mar, algun plàstic i molta roca,
és el camí cap a cala Pilar. Es camina per la vora del mar, per roca amb
pujades i baixades. Fan onades i una mica de vent, de manera que és més fàcil
fer la caminada sota el sol. Els marges també estan florits des del camí dels
Alocs amb joncs i plomalls, i ocells que canten i parlen entre ells, i cap a
cala Pilar margarides, campanetes fúcsies i terra vermella. Abans de baixar a
la cala, com si es passés de llarg, hi ha una font amb una imatge de la verge
del Pilar, una gerra improvisada de flors, i una petita font que raja. Unes
escales de fusta baixen a la platja. Hi ha mitja dotzena de persones i un grup
de caminants que està de pas, i només el soroll del mar. La sorra és de color
torrat, com a Pregonda i com a Binimel·là, i al darrere una duna i roca amb
unes petites coves. Davant del mar, una caseta i un tamarell que fa de porxo.
Les roques que hi ha al mar tenen formes curioses, ondulades, escarpades,
treballades pel mar i el vent. Continuant per les roques de darrere la caseta
el camí cap al macar, una cala de còdols rodons de color d'argila que semblen
ous gegants pintats com de paper d'aigües. Curiós i bonic com amb unes roques
de distància la sorra es converteix en còdols ovalats. La tornada és pel mateix
camí, amb les mateixes flors, les mateixes roques i el mateix mar, assaborit
dues vegades.
Mitjana-Trebalúger
De cala Mitjana el camí s'enfila a Trebalúger
De cala Mitjana el camí s'enfila a Trebalúger
La costa de pins, alzines, sorra blanca i color turquesa. Un camí entre pins i alzines, alguna carbonera antiga i unes ombres fresques, i el mar no es veu però se sent i en qualsevol moment pot aparèixer després del verd d'una branca. I apareix després d'una bona estona de caminar, a Trebalúger. S'ha de baixar per la roca amb escales de pedra i al fons el torrent. Aigua dolça que es ve a trobar amb el mar, que avui està remogut i una mica tèrbol perquè fa vent del sud. A la sorra hi ha poca gent. Arriben quatre kayacs que diria que són conscients del luxe que suposa arribar en un racó de món com aquest. A la riba de la platja s'hi està molt bé. El soroll de les onades sembla un acompanyament que hipnotitza, cada onada és diferent, una et mulla més els peus, una altra menys, alguna et fa tirar enrere... el colofó perfecte per acabar els quatre dies i els quatre trossos de camí de cavalls, amb una posta a Artrutx, passeigs per Ciutadella i abans de pujar a l'avió el camí d'en Kane i la platja d'Es Grau una tarda de maig que endevina l'estiu i els colors de la tarda sobre el mar, entre nens que juguen a la sorra i a l'aigua, nois que hi vénen a passar la tarda i una llum que enamora.
