Demà

“Trobaré una estrella amagada entre milions d’hiverns” podria ser una lletania per anar repetint quan la realitat amarga, trista, injusta, indigna, miserable, mediocre intenta soterrar, aclaparar, mentir, calumniar, intenta enganyar, amagar, tapar, robar, apropiar, anul·lar la nostra llibertat, la nostra dignitat, el nostre respecte, el nostre dret a ser com vulguem, com creiem i com sentim. Sí, trobarem una estrella entre tanta indignitat, entre tanta vergonya, entre tant afany i tanta set d’absurditat. “Que potser demà podré triar del miler de vides que té un gat, comptarem enrere fins a la primera” continua la cançó. D’això es tracta, de poder triar. I la cançó es diu “Demà”(Blaumut).

De moment, Blaumut

A vegades trobes cançons que les voldries a les orelles tot el dia, que la lletra i la música cada vegada que l'escoltes et diuen més coses, sensacions i pensaments que tot ho fan més fàcil i potser més bonic, que ajuden en èpoques en què hi ha molts "de moment" i en aquesta cançó es descriu, amb imatges i evocacions, entre surrealistes i poètiques, del temps, del futur, i d'un passat-present que es vol superar sempre amb una mena de màgia en la lletra i en la música: veure's la silueta d'un mateix, les pomes verdes, un bosc de menta... tot plegat per descriure uns temps de "de moment" que semblen ombres del que ha de passar. Que és incert, que no se sap quan acabarà ...quan es passarà del de "de moment" a un fet, d'estar expectant a viure el que passa, de la curiositat al desvetllament del misteri, i no se sap si és millor l'espera o l'arribada...si la penúltima pàgina d'una novel•la que et captiva o l'última pàgina que et desvetlla la incògnita del final ...aquest moment dolç entre el no saber i el saber. Entre l’intuir i el conèixer. Entre la incertesa i la certesa. Entre témer un mal final i descobrir un bon desenllaç. Molts moments que fan hores, dies, anys…una vida. Aquest impàs entre l’abans i el després, entre una cosa a punt de passar i quan passa. El desconcert, dels pensaments provisionals als definitius, de quan la hipòtesi es converteix en fet. Entre imaginar un lloc i arribar-hi.  Entre  saber i esbrinar si els pensaments i les mirades un dia seran paraules i gestos. El "de moment" com una capsa que la curiositat i el temps destapa, i és el millor regal. Perquè en temps d'incertesa hi ha més pensaments que fets i quan acaba, quan la foscor confusa s'il·lumina una mica, llavors, com diu la cançó sembla que arribis a "una terrasseta on veure el mar". Per ara, una bonica cançó: De moment, de Blaumut.