La polsera grisa

Darrere una pancarta/ 1: Un polsera grisa

Aquella fatídica tarda hi era i més o menys com tothom vaig fer el que vaig poder i tant com en vaig saber. Aquella tarda no vaig tenir por fins que no vaig trepitjar el carrer, i la vaig palpar, i l'endemà massa silencis, massa desconcert...i avui, aquesta tarda, no sé si absurdament o no, hi he sigut. M'han posat una polsera platejada, de plàstic, i m'han posat el nom darrere la lona, com una xuleta. Entre policies de Cambrils , mossos, gent del 112, forenses, i molts herois de carn i ossos, que per una vegada els han posat justament per davant de reis, polítics i honors. I jo, amb la polsera de color de plata i el nom darrere la lona, pel simple mèrit o no de ser-hi aquella fatídica tarda. I de palpar la por, grisa com la pulsera que m'han posat, i que per distreure' he pensat "fa conjunt amb el logo de les bambes i els pantalons". Just al darrere d'una pancarta que deia: "No tenim por"