Un cop a l’esquena

Un cop a l’esquena et diu que tot anirà bé, que ànims, que ja ho veuràs. Un cop a l’esquena consola potser més la consciència de qui el dona, que no pas a qui el rep. Un cop a l’esquena de consol fa despertar el desconsol. Un cop a l’esquena és una petita empenta per animar i alhora per treure del davant un problema incòmodament compromès. Un cop a l’esquena és un compliment perquè no saps què dir ni què fer, ni com arreglar si hi ha res que s’ha espatllat. Un cop a l’esquena amb la millor de les intencions per refer la millor de les sensacions. Un cop a l’esquena remou i revolta, fa somriure de compromís o de gratitud. Un cop a l’esquena diu molt de qui el dona i de qui el rep. Un cop a l’esquena no es veu, només es nota. Un cop a l’esquena sobreentén obediència a una complicitat. Un cop a l’esquena per entendre un malentès de cop revelat. Un cop a l’esquena desperta la ingenuïtat i la remou. Un cop a l’esquena, cinc dits i una espatlla que posen en evidència paraules, i despullen cares. Un cop a l’esquena, un gest que té per resposta una espatlla. Un cop a l’esquena que porta un sarró carregat de raons. Un cop a l’esquena per escampar els dubtes, els errors. Un cop a l’esquena que, si és una mica fort, fa caure màscares. I llavors, sí, tot anirà bé, ja ho veuràs. Tot es posarà a lloc.