Hi ha dies que porto un parell de mandarines; d’altres, una poma; i avui, dues galetes. Els dies de mandarina, les pelo i vaig deixant les pells al banc, mentre em vaig menjant un per un els grills; i després de tirar-les, amb una mica de sabó d’alcohol em rento les mans, perfumades d’olor de mandarina. Els dies de poma, trec l’etiqueta, i com que ja està rentada, la mossego i en tiro l’esquelet, i també em frego les mans amb sabó d’alcohol. I avui he desembolicat dues galetes, cruspides en dues o tres mossegades. Les mandarines en aquest temps tenen el punt just d’acidesa, i els grills esclaten a la boca aquest punt just d’àcid i dolçor. Les pomes conserven la rigidesa i la duresa agradable per mossegar. Les galetes tenen una capa fina de sucre cruixen i es desfan en mil engrunes a la boca.
Vet aquí tres acompanyants en la pausa al primer banc de la carretera de les aigües mentre per darrere hi passen els pocs vianants, runners i ciclistes que comparteixen el luxe de passar una estona d’un matí de cada dia en aquest camí; i al davant, una ciutat; més lluny, se n’endevinen altres i alguns pobles. I el mar, blau i brillant sota el sol de fred i de vent. I l’horitzó. L’horitzó que algun dia esvairà les incerteses. I llavors me’l miraré amb unes mandarines, una poma o unes galetes, i amb un somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada