El vestit nou de l'emperador equidistant

L’emperador vol un vestit i li diuen que li fan, li fan emprovar, li diuen que li queda molt bé, li fan creure que hi ha un secret i que el vestit és invisible, que té màgia i que per això no es veu: l’excusa perfecta del sastre per encobrir que no s’ha complert amb el compromís de tenir feta la roba. I entre l’engany i el miratge de fer creure, l’inconscient va acollint la il·lusió, perquè les il·lusions sempre són benvingudes, són atractives i es fan estimar, i van entrant i es van fent lloc. Content, l'emperador està convençut que el vestuari és únic, especial, i que és el millor model per lluir-lo. La convicció i la satisfacció en cap moment no posen en qüestió l’existència del vestit, ni l’engany de qui li ha fet creure que existeix. Els sastres, que temen dir la veritat o revelar la realitat, prefereixen fer creure, llançar una il·lusió imaginària, mantenir-se equidistants, abans que fer el vestit i implicar-se en una forma, una tela, un disseny, una aposta. La importància de vestir un emperador és compromesa, i un error en l’aposta, un fracàs en el disseny, una tela mal triada fa més por que crear una cosa invisible, que no existeix i que, per tant, tothom la pot imaginar com vulgui i la pot veure com vulgui. La complicitat amb l’equidistància, molt en voga en els últims temps, fa veure la realitat, les coses i la vida en general, a la seva mida i conveniència: prendre partit, implicar-se, vol dir posar forma, donar veu, caure d’un costat, i volent-ho evitar, precisament s’acaba inevitablement caient a un costat, que té forma, veu i implicació: surt a la llum, i no troba aixopluc. Uns temps de prendre partit per la llibertat, pels drets fonamentals, per la sinceritat, per despullar el doble joc, i per mirar de cara, per estar a l’alçada, pel compromís. Passar de llarg, passar per alt o obviar la forma, el disseny o la tela, oblida la feina del sastre, com els equidistants obvien les idees, el pensament, el compromís, la coherència i les decisions, obliden opinar en nom de l’equidistància. I un dia algú li dirà a l’emperador que va despullat: i llavors, nu, buscarà el vestit del compromís, de la implicació i del prendre partit. Segurament no el trobarà, perquè fa temps que aquestes robes les llueixen altres. I aquell vestit imaginari i secret, no és cap vestit: és la nuesa despullada posada en evidència per qui, visiblement cobert de roba, ha fet creure en la màgia del vestit invisible.