A vegades trobes cançons que les voldries a les
orelles tot el dia, que la lletra i la música cada vegada que l'escoltes et
diuen més coses, sensacions i pensaments que tot ho fan més fàcil i potser més
bonic, que ajuden en èpoques en què hi ha molts "de moment" i en aquesta cançó es descriu, amb imatges i evocacions, entre surrealistes i poètiques, del temps, del futur, i d'un passat-present que es vol superar sempre amb una mena de màgia en la lletra i en la música: veure's la silueta d'un mateix, les pomes verdes, un bosc de menta... tot plegat per descriure uns temps de "de moment" que semblen ombres del que ha de passar. Que
és incert, que no se sap quan acabarà ...quan es passarà del de "de
moment" a un fet, d'estar expectant a viure el que passa, de la curiositat
al desvetllament del misteri, i no se sap si és millor l'espera o
l'arribada...si la penúltima pàgina d'una novel•la que et captiva o l'última
pàgina que et desvetlla la incògnita del final ...aquest moment dolç entre el
no saber i el saber. Entre l’intuir i el conèixer. Entre la incertesa i la
certesa. Entre témer un mal final i descobrir un bon desenllaç. Molts moments
que fan hores, dies, anys…una vida. Aquest impàs entre l’abans i el després,
entre una cosa a punt de passar i quan passa. El desconcert, dels pensaments
provisionals als definitius, de quan la hipòtesi es converteix en fet. Entre
imaginar un lloc i arribar-hi. Entre saber i esbrinar si els
pensaments i les mirades un dia seran paraules i gestos. El "de
moment" com una capsa que la curiositat i el temps destapa, i és el millor
regal. Perquè en temps d'incertesa hi ha més pensaments que fets i quan acaba,
quan la foscor confusa s'il·lumina una mica, llavors, com diu la cançó sembla
que arribis a "una terrasseta on veure el mar". Per ara, una
bonica cançó: De moment, de Blaumut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada