La vida, normalment, no és un camí de flors i violes ni de roses, potser a vegades agredolç, de dies merdosos, de dies feliços i de temporades de pujada dreta. Després d’un dia de mar, la pell en fa olor, de sal, i d’estiu, tersa, i els cabells estarrufats i arrissats d’aigua salada es posen com volen, …la lluna ja surt i s’enfila mentre prenem la fresca jo i la meva pell salada. Penso en el dia d’avui, de sol i de llum blava, de calor, d’un bany en el mar transparent, d’ombra del parasol, de sorra calenta i avarques de pell colrada, d’una trobada de caminaires avui només a quatre, rient, contentes d’haver canviat una caminada per aquest dia, i seure a la taula amb un arròs d’escamarlans i gambes de xuclar-ne els caps saborosos. I parlar de tot i de res…i tornar a l’aigua, i a dins dir-nos que bé que hem estat i que estem en remull amb els dits arrugats, i que bé reinventar una excursió en això. I penso que això és la vida de les petites grans coses, i dels petits plaers, aprofitar els bons moments i els afalacs que et porta, per atzar o no, perquè mentre som vius, ho hem d’estar i n’hem d’exercir, i que els afalacs no siguin planys. I mentre la lluna es va enfilant, un gat que salta dels altres patis i em passa per davant, i la fresca lleugera em venta la pell salada, i tersa, d’olor d’estiu i de mar, i de gust de xuclar caps de gamba. I penso en tot plegat, i en les flors, les violes, i els dies merdosos, en l’atzar, i els afalacs i els planys, i em ressonen els versos de Sagarra “perquè tot és pur/ i tot afalaga” ; i en els qui de ben segur dirien aprofiteu la vida i l’atzar que us ha portat fins aquí, com el gust de xuclar els caps de gamba de l’arròs d’avui “perquè el cel és blau/ i la mar és blava”.
