Quatre dies i quatre trossos de camí de cavalls

Quatre dies de maig a Menorca i quatre trossos de camí de cavalls entre el mar blau i la terra florida.

Son Saura - Turqueta


El dia ha començat rúfol i fresc però els núvols han anat marxant i el sol els ha apartat. A son Saura i a Banyuls la sorra és magnífica: blanca, i amb posidònia a la riba del mar com si fos un serrell. L'aigua, cristal·lina. Blava sobre fons blanc. El camí continua cap a Es Talaier. Es passa per la vora del mar, entre matolls i algun arbre, i una tanca amb un "botador". Un racó de platja de sorra blanca, pins i el mar blau turquesa. I Turqueta. Fa dues entrades que semblen dues mitges llunes, cadascuna té pins i roques que fan de cassoleta. L'aigua està perfecta, transparent, que sembla que es pugui fer una radiografia del fons del mar. La tornada el mateix però diferent: desfer el camí tenint de cara el que abans teníem d'esquena, i un dofí sota un petit penya-segat al mar.

Cavalleria-Pregonda


Abans de començar, una escapada al far de Cavalleria i el port de Sanitja, potser un dels racons més mediterranis del Mediterrani. Si a l'estiu sembla àrid i els rostolls estan secs, en aquest temps tot està verd i florit. El camí de tramuntana té les vores plenes de flors, plomalls, alguna rosella espontània. A la platja de Cavalleria hi apareixen quatre cavalls cavalcant. Un moment fantàstic: només quatre cavalls i quatre genets al galop. Ningú més. Sembla que tot s'hagi aturat per veure'ls passar. Altres caminants que hi havien ja no hi són: la platja esperava aquest moment. Impressionant i molt bonic. Passem la platja i el camí continua cap a cala Mica. Una platja de sorra però de fons de pedres, fons fosc. De cala Mica la pujada a Binimel·là. I terra endins paisatge verd i marges florits amb margarides, estepa blanca, camamilla, campanetes fúcsies, plomalls, joncs...i a dalt les cales petites i la gran i a la bassa del darrere els ànecs hi neden. Estan al límit entre la terra i el mar, entre l'aigua dolça i la salada...i el color torrat ocre de la sorra i el blau de l'aigua i del cel els posaries en una finestra per tenir-los sempre i obrir-la i mirar-la per recordar que hi són, que sempre s'hi pot tornar i sempre es poden mirar. De Binimel·là a Pregonda. Una mica amunt per continuar pla, la terra vermellosa i argilosa porta a Cales morts, plena de troncs i tot el que porta el mar, com si hi anessin a morir. I Pregonda ...la primera és molt bonica, no té els illots al davant i queda arraconada, i atractiva. I cap a la Pregonda de totes les fotos amb la llum de la tarda, molt poca gent, el mar en calma, l'aigua cristal·lina que crida que hi vagis. El primer bany de l'any. Impossible no somriure. Com un paradís. El camí de tornada és el mateix però amb Binimel·là al davant i una petita vall verda de muntanyes baixes amb turonets un al costat de l'altre. Una tarda magnífica que acaba al Toro amb vistes a tota l'illa.

Els Alocs - Cala Pilar-Macar d'Alfurí


Als Alocs sempre sembla que el dia anterior hi hagi hagut temporal. Ple de troncs portats pel mar, algun plàstic i molta roca, és el camí cap a cala Pilar. Es camina per la vora del mar, per roca amb pujades i baixades. Fan onades i una mica de vent, de manera que és més fàcil fer la caminada sota el sol. Els marges també estan florits des del camí dels Alocs amb joncs i plomalls, i ocells que canten i parlen entre ells, i cap a cala Pilar margarides, campanetes fúcsies i terra vermella. Abans de baixar a la cala, com si es passés de llarg, hi ha una font amb una imatge de la verge del Pilar, una gerra improvisada de flors, i una petita font que raja. Unes escales de fusta baixen a la platja. Hi ha mitja dotzena de persones i un grup de caminants que està de pas, i només el soroll del mar. La sorra és de color torrat, com a Pregonda i com a Binimel·là, i al darrere una duna i roca amb unes petites coves. Davant del mar, una caseta i un tamarell que fa de porxo. Les roques que hi ha al mar tenen formes curioses, ondulades, escarpades, treballades pel mar i el vent. Continuant per les roques de darrere la caseta el camí cap al macar, una cala de còdols rodons de color d'argila que semblen ous gegants pintats com de paper d'aigües. Curiós i bonic com amb unes roques de distància la sorra es converteix en còdols ovalats. La tornada és pel mateix camí, amb les mateixes flors, les mateixes roques i el mateix mar, assaborit dues vegades.

Mitjana-Trebalúger
De cala Mitjana el camí s'enfila a Trebalúger

La costa de pins, alzines, sorra blanca i color turquesa. Un camí entre pins i alzines, alguna carbonera antiga i unes ombres fresques, i el mar no es veu però se sent i en qualsevol moment pot aparèixer després del verd d'una branca. I apareix després d'una bona estona de caminar, a Trebalúger. S'ha de baixar per la roca amb escales de pedra i al fons el torrent. Aigua dolça que es ve a trobar amb el mar, que avui està remogut i una mica tèrbol perquè fa vent del sud. A la sorra hi ha poca gent. Arriben quatre kayacs que diria que són conscients del luxe que suposa arribar en un racó de món com aquest. A la riba de la platja s'hi està molt bé. El soroll de les onades sembla un acompanyament que hipnotitza, cada onada és diferent, una et mulla més els peus, una altra menys, alguna et fa tirar enrere... el colofó perfecte per acabar els quatre dies i els quatre trossos de camí de cavalls, amb una posta a Artrutx, passeigs per Ciutadella i abans de pujar a l'avió el camí d'en Kane i la platja d'Es Grau una tarda de maig que endevina l'estiu i els colors de la tarda sobre el mar, entre nens que juguen a la sorra i a l'aigua, nois que hi vénen a passar la tarda i una llum que enamora.