Els colors de la tarda a Irlanda

Primavera d'Irlanda. Després de Donegal i de Tileen, les Sliabh Liag. Són els penya-segats més alts sobre l'Atlàntic. Només se sent la remor de l'oceà i les gavines, el cel és blau, i el noi de la parada de gelats diu que aquest temps és habitual en aquesta època. Les parets cauen al mar com si es deixessin anar en la immensitat. 

És d'aquells llocs que et guardes al pensament, a la butxaca reservada pels paisatges que un dia gris els treus per seguir creient que tot pot ser millor. 

La tarda comença a la carretera de Gleann Gheise, entre Carrick i Ardara. No hi ha estridències. Les muntanyes estenen la vall com una alfombra. L'herba i la turba van teixint la terra i els xais hi caminen com si trepitgessin velluts i robes cosides.

Les tardes de primavera aquests dies a Irlanda tenen una llum càlida, hi caben tots els tons de verds, torrats i de blau del cel i del mar. Les petites muntanyes, les valls de Gleann Gheise i els rius a Carrick, Donegal i Ardara van encaixant pedaços de verds, de colors torrats i de turbes, i el sol que ja és baix els daura a foc lent. I entre valls i prats, platges. A Glenncolumbkille hi ha una platja amb sorra clara, com un racó de mar.

Contrasta amb la de White Bay Park, al nord, oberta al mar i amb Escòcia al fons, desdibuixada.

Una altra tarda, sortint d'Enniskillen, la carretera per la vora del llac Erne és idíl·lica. El sol va caient, el vent mou els joncs i l'herba de la riba, i el llac fa onades ondulades. 

Aquests dies de primavera i cel blau els prats, les ovelles, i alguna guineu despistada, la turba, els camins, el llac Erne i les platges, el sol de la tarda els ha acariciat amb una llum càlida que es podria veure al fons d'uns ulls de color de mel. I el millor de tot és haver-ho pogut veure i així un dia desencisat treure'l de la butxaca i pensar en aquestes tardes càlides del fons d'una mirada de color de mel.