Són les 6 del matí del dia 6

Són les 6 del matí i el cotxe arrenca cap a Brussel·les. 

Jo vaig néixer 2 mesos i 4 dies després de la mort del dictador Franco. Em van posar Mercè de nom però el meu pare em va haver de registrar com a Mercedes, perquè al registre van considerar que no podia ser que em posessin la forma en català. Anys més tard me’l vaig traduir. Vaig néixer, doncs, quan suposadament el franquisme començava a morir.

I el dia 6 de desembre de 2017, quatre dècades després, he estat en una ciutat, que en diuen el cor d’Europa,  Brussel·les. De camí cap aquesta ciutat belga autocars, cotxes, furgonetes i autocaravanes amb senyeres, estelades, consignes, cartells de llibertat. Sí, cartells de llibertat. Molts ciutadans que han enfilat el camí cap a Bèlgica per anar a demanar una cosa que sembla que a la vella Europa ja ningú no hauria de demanar i tothom hauria de tenir: llibertat. A les àrees de servei de l’autopista molta gent amb llaços grocs a la cua del lavabo i somriures i salutacions de complicitat. En ruta, salutacions amb llums o amb el clàxon. Un dia sencer de cotxe s’acaba en un hotel de carretera, i al pàrquing també hi ha cotxes amb llaços grocs i consignes de llibertat.

I l’endemà arriba el dia. El parc del cinquantenari i els voltants plens de catalans vinguts de molts racons de Catalunya, i cadascú almenys amb una insígnia o una peça groga. Banderes, pancartes i consignes sota un fred intens i un cel gris. Dilluns passat 6 membres del govern de Catalunya van ser posats en llibertat. “Només” en queden 2 a la presó i 2 líders civils. Sí, a la presó i 4 dècades després de la fi de l’autoritarisme. Acusats de violents, volen civisme i volen pau, però volen que poguem decidir lliurement. Volen llibertat. Brussel·les, una ciutat grisa, de cel gris, d’edificis oficials, de monuments amb aires imperials, de gratacels de bancs, d’empreses; impersonal i burocràtica, la pluja ahir a la tarda hi va caure intensament, sobre la grisor puntejada i il·luminada de groc. Hem anat a Brussel·les a dir que hi som, a demostrar que donem suport als qui són a la presó per les seves idees i a dir als qui hi són a l’exili també per les seves idees que tenen tot el nostre suport. Els hem dit que tenen la nostra complicitat contra qui els vol lluny de casa per haver permès votar, perquè fa 7 anys que cada any, cada 11 de setembre molta gent ha sortit al carrer per demanar poder decidir el futur del nostre país. Per escoltar. I la resposta és presó i el 155, que ens ha pres moltes coses i molta legitimitat guanyada a pols aquestes quatre dècades. 

I un dijous 7 de desembre en la ciutat d’Europa, que diuen que n’és el cor, milers de catalans hem anat al parc del cinquantenari per fer sentir la nostra veu perquè sembla que Europa no hi sent ni hi veu de lluny, i potser de prop hi veurà i hi sentirà que volem una cosa tan elemental, simple i necessària per viure: la llibertat. I que hi tenim part del nostre govern a l’exili per haver-la exercit i per haver complert amb la legitimitat que li va donar qui li ha de donar: les urnes.

Vaig néixer 2 mesos i 4 dies després de la mort de Franco, i quatre dècades després un dia 6 de desembre a les 6 del matí pujo al cotxe per anar a Brussel·les a defensar allò que aquestes quatre dècades semblava que ja no calia defensar, com semblava que 2 mesos i 4 dies després de morir un dictador em podien inscriure amb el meu nom. Potser és que encara el franquisme no s’ha acabat de morir. I la llibertat l’hem hagut d’anar a defensar amb un llaç groc, un clam i una dignitat inusitada sota un cel gris al cor d’Europa, com la del president i els quatre consellers exiliats. Són les 6 del matí del dia 6 de desembre, ha començat l’hivern a la tardor i molts hem emprès el camí cap a Brussel·les per fer sentir la nostra veu l’endemà. L’endemà de molts greuges i moltes injustícies de molts anys hem enfilat el camí per la dignitat increïblement 40 anys després de creure que no ho hauríem de tornar a fer mai més.

P.D.: Això sortirà bé. Mai uns musclos gratinats al país dels musclos havien sigut tan bons en tan bona companyia.