Si fos Nadal

Si fos Nadal, faria el pessebre, guarniria la casa, i pensaria en el sopar, el dinar, en algun extra que un cop l’any com que és Nadal es pot permetre. Trauria les figures del pessebre guardades tot l’any en una capsa, les garlandes i els ornaments que d’un any per l’altre se’ls nota que ha passat el temps. Si fos Nadal, pensaria en què he de regalar, en el que he de comprar, en quants seríem a taula per Nadal i sant Esteve, en si el menú seria un o un altre, en desitjar les bones festes a la família que no veuré aquests dies i als amics; en no menjar més del compte per evitar haver de bondat després dels dos d’àpats contundents. Durant els dinars, sortirien a la conversa temes quotidians, d’actualitat, de l’última pel·lícula o l’última sèrie, d’alguna cosa que ens hagués passat fa poc, alguna anècdota, o algun record de “T’e’n recordes aquella vegada que…?” o d’algú que ja no hi és i sempre hi era “Ostres, si ho veiés, què diria…”

Però és nadal, és un nadal petit, en mínúscules, de tràmit perquè toca, perquè ho diu el calendari i hem de respectar-ho: el temps és inalterable. És un nadal estrany, un nadal que passarem pensant on som, en un país on quatre persones no el poden passar a casa per les seves idees perquè estan a la presó, i cinc més són lluny de casa pel mateix. Inexplicablement qui vam escollir i hem tornat a escollir perquè ens representin dignament són lluny de casa per això, per posar damunt la taula la voluntat d’una majoria, per donar la cara. Segurament cada nadal ells es deuen trobar amb els seus germans, amb els seus cunyats, els seus pares, els seus parents, hi deuen congeniar més o menys, deuen riure més o menys, deuen obrir cava, deuen menjar escudella, gall d’indi o pollastre i canelons, deuen menjar torrons, n’hi deu haver de partidaris del torró de xixona, del d’alacant, de crema o de xocolata, de les neules sucades al cava o de les neules soles i el cava sol. Uns i altres no oblidaran mai aquest nadal petit, estrany, injust, trist i indignament escapçat. Sis persones més ja estaran a casa, però amb la llibertat vigilada, amb el mal regust del que han passat, del que han patit i del que pateixen els qui no hi poden ser. Al fons del plat d’escudella i entre les bombolles del cava, hi veuré un llaç groc, perquè són lluny de casa, a l’exili injust i indigne, o en una cel·la penitenciària, i perquè tenen tot el dret i la legitimitat de ser a casa. Si fos Nadal, es llevarien al seu llit, seurien a la seva taula, i es dirien Bon Nadal a casa seva. Però és nadal, i s’ho han de dir lluny de casa exiliats o darrere un vidre presos, perquè és un nadal mediocre. Si fos Nadal, serien lliures i feliços, i tallaríem el llaç groc, i al fons de l’escudella hi veuríem el plat i en la copa de cava hi veuríem bombolles que pugen amunt i serpentegen per la copa, i ens farien pessigolles a la llengua. bon nadal.