Ehem...

Devia ser l’any 2012, si no recordo malament, que vaig veure en directe una conferència d’Artur Mas a Fórum Europa. Parlava de coses elementals com el dret a decidir, de greuges com la incomprensió crònica cap a Catalunya des de la resta de l’estat, de la indefensió i l’espoli fiscal, i de la llibertat per decidir i per administrar la riquesa i els recursos de Catalunya. Veníem del ribot a l’estatut i ja portàvem tres manifestacions multitudinàries a la diada. Jo sempre havia votat iniciativa i ocasionalment el PSC però ja en aquell moment em començaven a quedar lluny, perquè ara em tocaven la llengua i la capacitat d’autogestió del meu país i aquestes opcions no tenien una postura clara i rotunda per defensar-ho. Mirant la conferència vaig començar a pensar “ostres , doncs té raó , parla bé i a sobre és més digne que molts altres”. Davant el canvi hi havia gent que em mirava estrany i fent broma algú un dia a la cua del forn em va dir “que m’han dit que votaràs al Mas?”. Van anar passant eleccions, diades, la consulta, compareixences solemnes, plens al parlament històrics. I aquells en qui jo havia confiat i pensava que serien garants dels drets més bàsics i de la defensa de la identitat, cada vegada estaven més lluny. I va venir el 27S, i el canvi de president i més diades i molta dignitat. I l’1O sota garrotades i repressió per voler votar, i el 155 i la repressió cuinada amb qui jo havia tingut confiança i ni els reconec i em fan vergonya, que s’hagin convertit en allò que hipòcritament criticaven dels seus opositors, i els seus opositors han fet allò que se’ls hauria de suposar que farien ells: comprometre’s pels drets més fonamentals i aixecar-se de la poltrona. I la presó i l’exili ...i ells tan amples, o demanant explicacions sense demanar-se si potser haurien de ser ells que ens n’haurien de donar als decebuts per tanta tebior i mediocritat. I ahir per primer cop a la meva vida vaig anar a un míting. Un míting de Junts per Catalunya, afins a qui jo anys enrere pensava que mai no aniria a cap miting, on vas a parar. I resulta que ara per ara són qui més em representa. Quan hi vaig arribar, mentre esperava una amiga bessona en idees polítiques, vaig fer una foto i la vaig penjar a l’Instagram. Al moment, un amic m’hi va posar un comentari :”ehem...en un míting convergent” doncs sí, en un míting de junts per Catalunya. Què passa? Sembla que sempre qui hem de donar explicacions som els que canviem i en canvi els immobilistes no. Podríem preguntar i demanar explicacions a qui no ha sabut ser conseqüent i als qui, cegament fidels a unes sigles, no es replantegen ni dubten de complicitats indignes que atempten contra la legitimitat. Tant de bo un dia la fidelitat cega sigui pels principis i la dignitat, i no per la poltrona. Doncs sí, ehem...aclarim la gola i les idees i la sensatesa.