La rendició

 Sovint en el temps lliure ordeno el llegat de papers que ens va deixar el meu pare. Es va dedicar des de ben jove a l'estudi, la divulgació, la planificació i la reivindicació de la llengua i la literatura catalanes. D'entre els seus papers i documentació  que conservem, a part de cartes, dossiers d'autors, retalls de premsa de diversos temes i autors, orginals dels estudis i assaigs que va publicar, apunts de joventut, memòries, documents curiosos i rars; mecanoscrits d'articles, d'obres, de manuscrits, obra literària pròpia, notes manuscrites sobre autors, i un llarg etcètera propi d'un estudiós de la literatura; hi ha també molta documentació de la planificació de cursos de català, per correspondència o presencials, en diverses institucions, dels guions del programa Català amb nosaltres pel circuit català de RTVE i la documentació per a l'assessorament de l'ensenyament escolar de llengua catalana. Però el més significatiu són el gran volum de fulletons, díptics, cartells, targes i guions de conferències, cursos, xerrades, congressos, col·loquis arreu de Catalunya sobre literatura catalana, sobre llengua catalana, sobre cultura catalana, en aspectes concrets en un autor, un moviment, de la llengua, o bé en general. Eren els anys 50, 60 i 70, en ple franquisme i al final del franquisme, quan la llengua catalana, a més de perseguida, era censurada, vetada, i persistia en la clandestinitat. Conferències sobre poesia, xerrades sobre llengua catalana, sobre textos populars antics, sobre autors rellevants del panorama literari català. Uns temps en què la defensa de la llengua es feia sobre el terreny, en casals, en classes particulars, en institucions privades, en organitzacions culturals. Revisant tota aquesta documentació, es pot recórrer el territori, es pot traçar el recorregut de l'itinerari per difondre i alhora preservar el llegat cultural i lingüístic català. Mentre ordeno i classifico tota aquesta documentació penso en moltes situacions ocorregudes en el meu àmbit professional i personal, en l'àmbit general de l'actualitat, en què ben sovint hi ha concessions abusrdes, cessions al castellà en detriment sempre del català, en el canvi de llengua perquè sí, en els percentatges de castellà, en cartells en bilingüe per fer-nos entenedors, en petites cessions quotidianes, en petites rendicions del dia a dia, que ens porten a normalitzar que ens canviem de llengua, que no fem el 100% de vida en català. I penso en el meu pare i en tants altres que van lluitar, que van treballar, que van recórrer Catalunya per difondre la llengua, la literatura i la cultura, a tothom, a gent de totes les edats, i que en els temps de la postguerra i el franquisme més fosc van fundar revistes clandestines en català, s'escrivien cartes en català, buscaven qualsevol racó o escletxa per parlar, escriure i mantenir el català. Que van vetllar perquè a l'escola s'ensenyés en català, i perquè es llegís, s'escoltés, es veiés: perquè es visqués en català. Perquè no hi ha res més gratificant que dir els noms de les coses, conjugar verbs, expressar opinions i sentiments, treballar, divertir-se, gaudir del temps lliure, mirar sèries i pel·lícules en la pròpia llengua. Ara, quan veig rendicions absurdes en detriment de la llengua catalana, en la situació de fragilitat que pateix, em rebel·lo, em remou per dins, em decep pensar en el meu pare i en tants altres que hi van posar el coll, quan nosaltres només hi hem de posar la llengua, la parla i la consciència de defensar-la, de fer-la servir i de reivindicar-la. Que mai no haguem de pensar en ells i els haguem de dir "ens vam rendir" perquè no hi vam ser temps, perquè no n'hem sabut prou amb arguments i excuses tan pobres i mediocres que amaguen que no hem volgut perquè ens hi anava la comoditat. 

Butlleta per adquirir Per una escola pública en català

Cartell de premis de l''IEC 1951