Als qui ens preocupa l'actualitat i ens impliquem en tot allò que està passant en els darrers mesos a Catalunya, sort en tenim d’agafar unes bambes i escampar la boira, sort en tenim d’un sopar o una trobada per parlar, sort en tenim de poder entrar en una botiga i esvair les preocupacions en triar un jersei, una camisa, uns pantalons o unes sabates; sort en tenim d’anar a comprar allò del rebost que s’ha acabat, de parlar amb el botiguer; de respirar al bosc, i de mirar si fa bon temps o no i pensar què ens posarem avui. Sort en tenim de fer fotos, penjar-ne alguna, escriure, fer un tuit, cuinar, anar al teatre o al cinema, d’escoltar la ràdio. Sort en tenim d’anar a la feina i per unes hores preocupar-nos per afers professionals, per acabar el que has començat el dia anterior, per respondre mails, per atendre consultes. Sort en tenim de converses amb els companys de la feina que sempre acaben amb un “ a veure què passarà” i van passant coses camí del temps de desencadenar. Sort en tenim de la quotidianitat sota l’ombra persistent d’un context amarg, amb ressons de temps passats. Sort en tenim de tenir tot allò que alguns no tenen: passejar lliurement, un sopar, comprar, respirar a l’aire lliure on tu vols, treballar on treballes, viure on vols viure. Sort en tenim de pensar que cada dia és un pas per desencadenar. Sort en tenim d’adonar-nos-en i de no normalitzar-ho. Sort en tenim d’estimar la llibertat i somiar-la per qui no la té a la presó o a l'exili, precisament per defensar-la. Sort en tenim, i en tindrem. Sort en tenim de, malgrat tot, continuar amb la nostra vida. Ells algun dia retrobaran la seva, i serem lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada