Aquell punt just de riure que es barreja amb la tristor, és una frase d’una cançó que es diu Simplement, de Blaumut, que parla, com diu el títol, de coses senzilles, d’imatges quotidianes i de sensacions habituals, normals, que es queden entre el punt dolç i amarg, entre l’alegria i la tristor. Som dissabte a la nit i a la pantalla de la televisió hi estan entrevistant un polític exiliat a Bèlgica, no pas per cap delicte ni per cap malifeta, sinó per haver entès que calia obeir un mandat democràtic, el dret reclamat per molta gent a decidir el futur d’un país sense estat, en aquest cas Catalunya. L’entrevisten en un local que sembla un bar, en una part que més o menys sembla un altell, i al fons s’hi veu un finestral. Parlen de la situació a Catalunya, explica que som hereus de dos mandats democràtics importantíssims, de dos llegats de la voluntat dels votants que no els podem ignorar, que el president ha de ser-ho perquè és el legítim, cosa que posa en evidència que visquem en un estat de dret o amb les garanties democràtiques completes, escapçades per la ineptitud política de qui governa. Van passant preguntes i respostes, gestos, mirades, expressions, explicacions, arguments, interrogants, fins que la periodista gira el cap cap al finestral i li diu “Ha començat a nevar a Lovaina”, i ell hi afegeix “A Bèlgica és habitual que nevi, a Catalunya crec que aquests dies hi està nevant fort, com feia temps que no hi nevava”, amb un lleuger somriure. Injustament no pot tornar, no pot anar a veure com ha nevat, si fa fred, si fa sol o si plou, com moltes altres coses habituals, quotidianes i senzilles de qui pot estar a la seva terra i viure a casa seva. Aquesta impunitat per impedir-li desperta ràbia, per injusta, per cruel, per…per cretina. Desperta aquell punt just de riure barrejat amb tristor. Però ell somriu, el viu retrat d'aquell punt just de riure que es barreja amb la tristor, com qui sap que els mandats i la justícia justa un dia el podran fer tornar a casa. I la cançó acaba dient “Sempre em dius si falta molt per primavera, però avui som aquí'. Sí, som aquí, però no falta gaire per primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada