Si fos aquí...

Si fos aquí, un dia d'aquests faria anys. Si fos aquí, pensaríem què li podríem regalar, com un aperitiu abans de Reis. Si fos aquí, hauríem passat un Nadal més, i un canvi d'any més. I hauríem estrenat calendari.

Si fos aquí, segurament treballaria amb ordinador, tindria mòbil, navegaria per internet. Si fos aquí, no hauria marxat encara en temps de les màquines d'escriure, del soroll entre metàl·lic i sord de les tecles de les Olivetti. Si fos aquí, faria temps que s'hauria jubilat, i segurament continuaria investigant, escrivint, i conversant amb els seus amics, potser sota el fum d'un cigarret o d'una pipa.

Si fos aquí, potser pensaria que havia tornat anys enrere, al temps de les prohibicions i les censures, a l'absurditat. Si fos aquí, hauria vist el català a la televisió, al cinema, a la ràdio, al carrer, a la vida; i ara veuria com tanta feina feta la volen desfer. Si fos aquí, veuria molta dignitat.  

Si fos aquí, hauria vist que ràpid que va el món amb les tecnologies i com retrocedeix en moltes altres coses.  Si fos aquí, hauria vist tot el camí entre la ploma i el paper, i el teclat i la pantalla. Si fos aquí, veuria el món virtual, les xarxes socials i la immediatesa de tot plegat, entre la lentitud de moltes coses essencials del món real.

Si fos aquí, tindria els cabells grisos o blancs, hauria envellit com tothom amb el pas dels anys, i tindria més vida per darrere que per endavant. Si fos aquí, quina cara faria, com seria...segurament, i com tothom al llarg d'una vida, una suma de molts bon dia i moltes bona nit, de moltes mirades, moltes converses, moltes paraules, molts pensaments, molts gestos i moltes sobretaules.

Si fos aquí, segurament la vida seria diferent, però no ho sabrem mai. Només sabem que si fos aquí, hi compartiríem la vida, que ja és prou i molt, si fos aquí.

Si fos aquí, amb aquell de la família o aquell altre, celebraríem l'aniversari. I potser també el celebraria amb els amics de tota la vida, aquells que són una mica com de la família, o potser més i tot que alguns que ho són.

Si fos aquí, la gran incògnita que només resoldria de la vida. Si fos aquí, la desembolicaríem com el regal que li faríem, un dia d'aquests que faria anys.

Si fos aquí, qui sap si la geografia de la mort i de la vida hagués traçat mapes i camins diferents, qui sap...o no, vés a saber.

Si fos aquí, crec que somriuria, perquè seria el millor que ens ha passat a la vida, que hi fos. Com que no hi és, ens hi hem de resignar, perquè amb la mort és de les poques coses amb què obligatòriament ens hem de resignar a la vida.

Si fos aquí, a vegades ho penso... m'ha dit ella, asseguda al sofà...abans de marxar, què portaria, com aniria, quin aspecte tindria...No ho sé, com nosaltres, què sabíem temps enrere de com som ara... dels petits plaers que ens agraden, les complicitats i els reptes de cada dia, perquè la vida continua.

Si fos aquí, un dia d'aquests, tot just estrenat el calendari, faria anys, i viuria, i la vida també continuaria. 

Si fos aquí...aquell regal que mai no desembolicarem.