A una i altra banda

Quan t’agrada dedicar-te a fer recerca, a buscar respostes, a llegir, i a escriure, a submergir-te en un tema, molt sovint has de passar per un taulell d’una biblioteca o d’un arxiu, demanar llibres, revistes, diaris antics, documents: viatjar a un temps, a unes notícies passades entre anuncis obsolets, i llegir unes pàgines que l’autor va haver d’escriure i reescriure fins a  creure encertar que el que ha escrit era el que volia dir.

Però si la professió que tens consisteix precisament, en moltes ocasions, a estar darrere un taulell, llavors des de l’altra banda ets tu el que intentes que qui passa pel taulell trobi respostes en un llibre, una revista, un diari o el qualsevol altre document que li expliqui el que busca i el guiï en la recerca. Van passant per davant i es van teixint complicitats quan hi ha respostes encertades    

I quan la professió s’atura, tornes a saltar a l’altra banda, i en aquesta mena de vaivé en una i altra banda t’hi veus en un mirall, perquè et saps els dos "papers".

Veus la cara de qui per primera vegada s’enfronta a un taulell, com tu ho vas fer fa temps. De fet, com a tot arreu, hi veus cares de tota mena, de més segures, de més dubtoses, de desorientades i de còmplices i de menys aliades. Però totes les cares, al cap i a la fi, són igual a tots dos costats, a totes dues bandes: totes volen arribar a trobar el que es busca. Un repte per l’usuari però també pel bibliotecari: donar les pistes per arribar a a la resposta, i l’usuari utilitzar les pistes i les eines per trobar-la. 

I tard o d’hora arriba el moment. Una pàgina, un títol, una frase, una paraula, un nom, una imatge, et dóna la clau del que busques, després de posar-hi molta atenció, de submergir-te en un món, i també de buscar informació, de donar-hi accés. I a totes dues bandes del taulell hi ha la satisfacció d’haver trobat, d’haver respost a un interrogant amb la resposta adequada. 

Poder estar a una i altra banda és una experiència curiosa, i una oportunitat magnífica per ser conscient i intentar posar-te a la pell de l’altre. 

Quan torni a la banda de la professió pensaré en l’afany que tinc ara de trobar respostes i informació, i tornaré a tenir la fantàstica ocasió d’ajudar a trobar-les.