“Has de bufar i tirar la tija enlaire i cap enrere”
Al jardí hi ha uns quants pixa llits o angelets. Sempre s’ha dit que si els bufes has de demanar un desig i es compleix. A la taula hi ha una Leffe blonde, i unes patates pel vermut. Fa el temps d’aquest país: núvols, pluja i ullades de sol que de sobte fan càlida tanta fredor. Hem muntat unes jardineres per plantar-hi herbes aromàtiques, que creixin com un petit jardi d’olors entre flors, herbes i algun arbre. La terra és fèrtil, nutrida i productiva. Cada grapat de terra entre les mans per fer arrelar les plantes de les jardineres sembla un grapat per fer arrelar els desitjos. Cal que la terra quedi ben anivellada i les plantes ben plantades. Segurament creixeran i trauran flors, i faran olor, i alguna branca condimentarà algun plat, o perfumarà el nas que se li acosti. A voltant hi seguiran creixent els pixallits que seran angelets i es bufaran per demanar un desig que el vent s’emportarà a complir-los i la tija enlaire. Els desitgers sempre funcionen, una alenada d’angelets és com un grapat de terra per fer arrelar un desig. Brindem amb Leffe perquè un dia tot això, les petites coses de cada dia, es puguin fer a casa. “Has de bufar i tirar la tija enlaire i cap enrere” i el que demanis es complirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada