Bona nit Lledoners

El camp és com aquells camps de prop de les platges que a l’estiu es converteixen en aparcaments més o menys improvisats. Aquí, però, no hi ha platja, hi ha una presó. Entre el camp i la presó hi ha un fossar i un filat. Dos dies per setmana hi ha concentracions programades per demanar la llibertat dels 7 presos polítics que hi ha tancats. Els altres dies, gent dels voltants hi van almenys a donar testimoni de presència. Hi vaig un dia fora de les concentracions programades, com si fos un dia “fora de temporada”. Al principi no hi ha ningú més que els dos cotxes nostres, però més tard van arribant la gent dels voltants. Hem portat sopar per menjar alguna cosa mentre ells també mengen. Des d’aquest camp la presó es veu relativament a prop, se senten veus de megafonia que avisen i una pilota taronja que de tant en tant vola més amunt del filat. Hi sopem entre molt més silenci que les altres vegades, en petit comitè, amb els de cada dia, amb els que sempre hi són. I quan ja han sopat, lluny, en un finestral, es veuen passar els presos que van a la cel·la, potser algun que saluda és un dels 7, i ja a la cel·la n'hi ha d'altres solidaritzats amb la causa, que treuen banderes per la llibertat, estelades, una samarreta groga. Passa una noia d’un poble proper que explica que ella el dia 11 no va anar a la manifestació perquè va venir aquí, perquè volia almenys fer companyia amb acte de presència, mentre la resta de gent es manifestaven. 

L’endemà penso en tota aquesta gent del "cada dia", que cada nit s'enfilen al marge per dir bona nit. I inevitablement penso en aquells que han deixat anar els ideals, perquè els anava millor defensar i proclamar els drets a distància, i difícilment trepitjaran aquest camp. I ara, alguns a qui combatien, titllaven de dretes, de conservadors, potser han agafat al vol les idees que ells han deixat anar i les han aplicat. Penso en polítics d’esquerres, nacionalistes de centre; en els Jordis, en els empresonats i els exiliats. I en els que volien canviar el món i només han canviat la seva vida. I aquesta gent de cada dia, anònima, sense cap afany de protagonisme, però que silenciosament cada dia posen un granet de sorra per la llibertat.

Hi ha molta gent anònima que cada dia fa la seva vida amb aquest rerefons en la memòria: un fossar i un filat que tanca una gent que no han comès cap delicte, i uns altres que han hagut de marxar per no estar dins el filat; i això ens ha canviat la visió del món. I hi ha gent sense nom però amb veu que cada dia van al camp a dir bona nit. Hi ha algú que cada vespre alça la veu i diu 7 noms, i els desitja bona nit. No és cap heroi ni cap celebritat. Només, i tant, és una veu que clama la llibertat, mentre clama al cel el silenci dels qui han dimitit dels ideals i del compromís. És la veu que cada dia, cada vespre, diu 7 noms i bona nit a 7 persones privades de llibertat precisament pel seu compromís amb la llibertat.