Ni tan sols et giraràs a mirar-me

"Ni tan sols et giraràs a mirar-me" en un lloc qualsevol s'acaba la novel·la i forçosament s'ha de tancar el llibre. És L'alè del búfal a l'hivern. La història d'una amistat entre una escriptora i una periodista, de dues vides, una excessiva i una continguda. La novel·lista Gwen Rees ha portat una vida d'excessos, de diversos marits i amants, d'alcohol, de deutes, d'amors incompresos, de relacions complicades; la periodista, Esther March, sembla que l'ha tingut més plàcida i que ha treballat i viscut "normalment", amb els alts i baixos corrents. Establerta a Anglaterra i relacionada amb el món acadèmic de recerca literària, investiga l'escriptora perquè viu allunyada de tot i no se'n sap res, i vol trobar-la i estudiar-ne la vida, i en principi treure'n algun rèdit professional. La troba i la coneix, i comparteixen converses, inquietuds, paisatges, silencis i afinitats en una casa aïllada en una illa del Mediterrani. S'expliquen històries i relats, i una aprèn de l'altra. Gwen i el seu passat, distanciada amb la seva filla, el seu representant, els homes, l'alcohol...; i al final preval més l'amistat que els interessos acadèmics. L'Esther prefereix compartir històries, pensaments, inquietuds i copes de vi que revelar el paratge de la Gwen, més aviat al final de la vida i amb el desig i la necessitat de compartir l'amistat amb ella, com si es tractés del darrer alè del búfal a l'hivern que li dóna vida quan se li està acabant. El passat llunyà i el passat immediat s'alternen entre les pàgines, i la veu de l'una i de l'altra es compaginen en el llibre. L'Esther acaba tenint el permís per publicar el dietari de la Gwen, i així al llibre s'hi expressen dues veus que van explicant l'entramat de la història. L'escriptora amb el seu dietari i la periodista amb les seves impressions de com li canvia la vida fer-se amiga de la Gwen. Per a totes dues, la història de la seva amistat és com explicar-se la vida com "l'alè del búfal a l'hivern", o com aquell espurneig d'una lluerna a la nit, com es diu al principi de la novel·la. I al final quan l'Esther marxa, la Gwen li diu: "Ni tan sols et giraràs a mirar-me", potser perquè no els cal, perquè han compartit molt i no ho oblidaran i, per tant, no els cal mirar enrere per recordar.