Havia nascut el dia de santa Llúcia

L’àvia Pia i la colònia 1916. Havia nascut el dia de santa Llúcia de fa més d’un segle. De figura esvelta i força alta per la seva època, tenia el cabell blanc-gris sempre recollit en un monyo, la cara prima, i portava ulleres de montura que ara estarien de moda, amb uns vidres que s’enfosquien amb la llum del sol; un abric negre amb coll d'astracan i un bolso negre de nansa curta, penjat en un braç. Tenia les mans llargues i els dits curtits pel rastre dels penellons. Fervent creient, de veu fluixa i enrogallada per l’edat, segurament devia aprendre abans a treballar que a jugar. El rigor, la bonhomia i l’alegria tímida traçaven el seu caràcter. Sota l’abric, un vestit camiser fosc d’estampat discret i unes mitges d’espuma; i als peus, calçada amb unes sabates negres, de punta arrodonida. N’havia passat de totes, com tanta altra gent del seu temps: la crisi de 1898 de ben petita, la Gran Guerra, la Guerra Civil, …. havia vist passar el cometa Halley dues vegades, els primers cotxes, la ràdio a les cases; i la feina a la fàbrica de can Marfà des de ben jove, encara li deixava temps al vespre per anar a estudiar amb el Dr. Balder sortint de treballar. La família, la casa de les Figueretes, Mataró, les misses i la fe havien estat senzillament la seva vida. I per santa Llúcia, 13 de desembre, el seu aniversari, li portàvem una ampolla de colònia 1916. Feia una olor fresca, agradable i discreta, a joc amb el vestit fosc estampat, les mitges d’espuma, l’abric negre, el bolso de nansa curta, les sabates negres i el monyo ben recollit amb agulles negres. A joc amb ella.