Un ruixat de final d'estiu ha escombrat la calor, la pols de la sequera i el paisatge ensopit, sec i opac. Les fulles als arbres plenes de gotes, que van regalimant i saltant de fulla en fulla, a poc a poc, com si tinguessin mandra, perquè l'estiu s'acaba i la tardor i el fred comencen a arribar. Van desfilant fulles avall, a terra als bassals i a les cases en fila índia van esperant per caure sobre un paraigües o un cap despistat que no sabia que plouria.
Aviat les fulles començaran a caure, i les branques, despullades, es faran les adormides per no tenir tan fred. El dia serà més curt i el sol més llunyà. Vindrà el temps d'abrigar els peus i els braços, de mirar per darrere la finestra, d'un plat calent, de bufar una tassa que fumeja, i de tardes curtes de cinema, de llibre o de pantalla d'ordinador; de despedir la roba prima i rebre la gruixuda, de l'etern dilema d'aquell jersei i aquella samarreta difícils d'indultar o de condemnar, de tornar a amagar els peus en uns mitjons, d'embolcallar el coll, de cames abrigades i de mànigues llargues. El temps de la calor haurà passat, i les tardes llargues, els braços descoberts, la platja, el mar, que ara només ens els mirarem de lluny. El final de l'estiu que sempre acaba, tard o d'hora, amb la tardor, amb la calor esmorteïda, amb els arbres que comencen a despullar-se, les fulles que vesteixen la terra i nosaltres que comencem a abrigar-nos. I l'olor de bolets, de molsa, i de terra mullada, si tot va bé, perfumaran el bosc amb tons de grocs, vermells, taronges i marrons. I la rutina tornarà a sortir, amagada per l'estiu, i el cada dia de retorn ens portarà els horaris, els hàbits, els dies curts, el fred i les vides de les cases a la llum de darrere de les finestres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada