Estimar la vida

La Mare estimava la vida, tot el que per ella volia dir vida: la feina, la família i els amics, la cuina, el teatre, els libres i les ganes d’aprendre, la bellesa del bon gust. 

 

De la feina en va gaudir molt, i hi va patir, també, pel seu compromís i dedicació i per ser una persona que no es deixava ni comprar ni intimidar, i per això va arribar on va arribar, fins al punt mésalt com a bibliotecària, o almenys fins a un delspunts més alts que en aquesta professió es potarribar com és dirigir la Biblioteca de Catalunya, després d’estar al capdavant de la biblioteca de la Universitat de Barcelona, i ser cap del Servei de Biblioteques i Patrimoni Bibliogràfic de la Generalitat de Catalunya. 

 

De la família també en va gaudir, i la va estimar, i va superar situacions tan adverses com la de quedar-se vídua amb 38 anys i amb tres filles, i convertir-se en un exemple de fortalesa i de tirar endavant sola, sempre amb el record del nostrepare de fons. I sempre amb determinació i fermesa, malgrat moments de flaquesa, i havent de remuntar molts obstacles. Quan les circumstàncies li canviaven se sabia adaptar senseperdre l’essència, i en aquest reinventar-se hi sabiatrobar la bellesa de viure. 

 

Dels amics, a més de gaudir-ne els va estimar, gairebé com si fossin família. I els va ajudar, els va acollir i els va aconsellar, i sobretot els va valorar. Sempre tenia les portes obertes de casa. I els era fidel i lleial.

 

La cuina era una de les seves passions: la compartia cuinant, buscava i comparava receptes, les provava. Tenia una prestatgeria només de llibres de cuina, que llegia i rellegia al llit, abansd’adormir-se; i s’interessava sobretot per la cuina mallorquina, la seva debilitat, que va conèixer per la seva amiga de l’ànima, la Joana Oliver. I li agradava el bon beure: un bon whisky, un gintònic i, sobretot, una cervesa. 

 

L’Oriol Broggi ha dit que a La Perla no serien res sense ella. Convertir en teatre una nau de la biblioteca va ser un repte i un enamorament. Un enamorament compartit de la mare amb la Perla, de la Perla amb l’espai escènic, la pràctica teatral i el públic. 

 

Els llibres li feien companyia, sempre. I no els donava gaire treva: si amb poques pàgines no la convencien, els abandonava. Però si l’atrapaven, no es podia estar de parlar-ne, recomanar-los, comentar-los. De viure’ls.

 

Les ganes d’aprendre la motivaven, des dels seus“bon dia” per whatsapp amb un quadre diferentcada dia, amb el nom de l’artista i alguna dada més, o la participació al club de lectura i a les classes d’italià, a Castellterçol. 

 

La bellesa del bon gust la trobava en tantes coses! En els mobles antics, els plats, els jocs de cafè, elsgerros, els càntirs, els quadres, les estovalles antigues, els quadres de cromos d’en Terri. Era una de les aficions que compartien i estimaven amb el nostre pare. En compraven a antiquaris, a drapaires o als encants i sort que a la casa dels avis de Granollers hi havia espai per anar-ho emmagatzemant tot.

 

També trobava aquesta bellesa en els paisatges i en la natura, i sabia fer acollidors els espais onvivia. La casa de Castellterçol va agafar una nova vida des que s’hi va quedar a viure passada la pandèmia.

 

Per això, per tot això, la mare necessitava la vida tal com ella l’entenia, sense gaires matisos, perquè la seva fortalesa no els admetia. Tot era blanc o negre, per bo o per dolent. I per això, al migdia, abans de dinar, a l’hora de l’aperitiu si lidemanaves “Mare, vols una cervesa?” deia “No ésque la vulgui, és que la necessito”. I és que realment necessitava tots aquests petits i grans plaers de la vida. Perquè li eren vida.

 

Per nosaltres, les filles, la mare ha sigut una mare amb majúscules, amb els seus defectes i contradiccions, i amb el seu caràcter expeditiu, que ens va tirar endavant tota sola, treballant, batallant i lluitant. Ha sigut el nostre aixopluc. I el nostre exemple. I la trobarem molt a faltar. L’enyorarem.