Déu vos Salve Maria…

 

L’olor del caldo mentre es cou em porta als divendres al vespre a Granollers, a casa els avis. Ja instal·lats al piset, al pis de dalt, en arribar travessàvem l’entrada, pujàvem les escales i al final de la sala de dalt una porta tancada amb baf regalimant  donava entrada al piset i a l’olor de caldo, i als avis resant el rosari mentre es feia la verdura al foc i el caldo s’acabava de coure. Quan encara no havien fet el “piset”, la cuina estava a baix, tot entrant al final de tot, amb una porta que tenia una molla, i un ganxo al darrere per mantenir-la oberta. Llavors els avis resaven el rosari a l’entrada sota la mirada de la mare de Déu de Montserrat que hi havia al principi de l’escala: “Déu vos Salve Maria plena de gràcia…” l’Àvia, “Santa Maria Mare Déu…” l’avi. La cuina tenia un pati que l’Àvia netejava amb una escombra, aigua i zotal; un rebost, i el calaix del pa, i un rentaplats innovador en aquells temps. El caldo, les truites, els ous al plat, els exquisits dinars de diumenge de l’Àvia…hi havien fet fortuna. Al menjador, enrajolat fins a mitja paret, la taula s’allargava i al costat hi havia una altra sala amb una llar de foc de marbre que tenia porta perquè tirés. Aquesta estança donava al pati del Sagrat Cor. Sí, com si fos d’un claustre d’un convent …però en aquest cas era el pati que separava la casa de la farinera i hi havia una rajola amb un Sagrat Cor; a la mateixa planta hi havia el “quarto” de jugar amb pintures murals a la paret de la Balbina Busquets, el despatx de l’avi, el “quarto” dels sacs ple de mobles antics que els meus pares compraven als antiquaris per portar a Can Botet i que feia olor de moble vell, de fusta i de vernís antic; el despatx del pare, que tenia una premsa abans d’entrar i feia olor de tabac i xiclet de llimona, i una finestreta corredera al darrere de la taula de vidres de colors. A dalt, hi havia també el cosidor, que feia olor de roba planxada amb una post que tenia un ganxo per enfilar el cable de la planxa i evitar que arrugués la roba en planxar, i el secreter, un moble escriptori amb calaixets secrets…i el safareig i el “quarto” de les sabates que feia olor de betum…l’olor del porro, api, pastanaga, xirivia, pollastre, ossos de vedella i pedrer m’ha transportat a un vespre de divendres a casa als avis aquells divendres que retrobàvem l’Àvia i l’avi, dos referents que no hauríem de perdre mai de vista ni de memòria, com ells no oblidaven el  rosari que resaven cada dia.