Si tornessis, en aquest temps ho trobaries tot florit. La ginesta als marges, margarides grogues, blanques, flors en forma de campana, que ningú les cuida, les rega la pluja i floreixen i esclaten aquí i allà sense cap ordre establert.
Si tornessis, és primavera i tan aviat surt el sol com cau un xàfec, i la calor es comença a endevinar, se’ns escapa algun estornut inesperat.
Si tornessis, ens trobaries molt dignes. Potser més que quan vas marxar, i resistint la realitat, que no ens agrada, però convençuts que no hi ha res que duri per sempre.
Si tornessis, els carrers continuarien al seu lloc, i potser moltes coses que ens pensàvem superades, també, encara hi són. Ara els dies s’estiren i el sol fa aquella llum allargassada i no té pressa per marxar.
Si tornessis, és temps de roselles, de verds de molts colors, de tots els tons desperts.
Si tornessis, ens miraries i ens veuries tossudament alçats. Respiraries l’aire de primavera.
Si tornessis, no t’explicaria la florida. Ja la veuries, la sentiries, la miraries i riuries.
Ai, si tornéssiu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada