Les tardes tenen un color especial, tots els tons de la mel i del mar es posen entre la terra i el cel. Fan una llum acollidora, càlida i tranquil·la, torrada. Amb el sol que cau, i el dia de camí cap a la nit, és un bon moment pels pensaments, per les reflexions, per explicar relats, per descriure paisatges, i evocar -los
dilluns, 15 de maig del 2017
Good morning
"Good morning" "Good morning" amablement els companys de taula d'esmorzar saluden el bon dia. "Que simpàtics, aquesta gent" Un d'ells, de cabell gris, barba i ulleres, pregunta en què parlem. Ens demana d'on és el nostre idioma i li expliquem. Ell ens diu que està a Irlanda perquè a pocs metres del b&B sembla que el seu besavi hi va néixer. Ve de Califòrnia i està buscant els seus orígens i documents que els certifiquin. La història de la seva família , i diu que també la de la seva dona que ja ha tornat a Califòrnia, és com la de molts irlandesos que van haver d'emigrar a Amèrica del Nord i buscar una millor vida, protegits per capellans i altres irlandesos que els ajudaven, com la història de Brooklyn de Colm Toibin (una noia irlandesa que emigra Nova York i allà hi coneix un altre emigrant italià i altres irlandesos). Té un aire d'americà universitari, no massa assebentat de la realitat fora del món anglosaxó però interessat a conèixer -ne altres. Estem a Dundrum House, a Tassagh, Irlanda del Nord. A la taula també hi seuen un matrimoni i sembla que una germana d'ell o ella, soltera, que expliquen que van estar a la costa del sud de Tarragona. A fora un dia gris i plujós, que contrasta amb el verd viu de l'herba i les fulles dels arbres. Acabem d'esmorzar i en Larry, l'home del B&B ens ensenya la resta de la casa. Ell i la seva dona porten la granja i el b&B i tenen tres fills i un nét. L'avi d'ell va comprar la casa durant la segona guerra mundial, i ell, germà de cinc germanes, explica que la seva filla gran és mare soltera d'una nena, que no ho amaga i que el que anys enrere hauria estat una història trista com la Philomena(una dona a qui unes monges li van prendre el fill per quedar embarassada fora del matrimoni, i anys més tard el busca), ara és una alegria. Més tard, a Armagh, el guia de la catedral ens explica que al seu fill li encanta estudiar llengües minoritàries, i ens ensenya petits tresors arqueològics de la cripta i les llegendes que amaguen. Al nord d'Armagh, la casa de The Argory té uns jardins bonics i ben cuidats i per dins conserva l'encant autèntic que guarda la National Trust, i sembla que d'un moment a l'altre un protagonista de Jane Austen o d'una sèrie d'època anglesa hagin d'aparèixer i prendre el te. Continua plovent, amb aire britànic: sense estridències, civilitzadament. L'hoste que busca els seus avantpassats, la néta dels senyors del b&B, el guia de la catedral i la casa de la National Trust resumeixen aquest país dels paisatges, tranquil, amb una frontera subtil marcada pel canvi de lliures-euros/euros-lliures i milles-km/km-milles; amb molta història al darrere feta pels anys de moltes petites històries.
Etiquetes de comentaris:
Irlanda,
Irlanda del Nord,
Jane Austen,
paisatge,
Tom Coilbin
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada