Ni tan sols et giraràs a mirar-me

"Ni tan sols et giraràs a mirar-me" en un lloc qualsevol s'acaba la novel·la i forçosament s'ha de tancar el llibre. És L'alè del búfal a l'hivern. La història d'una amistat entre una escriptora i una periodista, de dues vides, una excessiva i una continguda. La novel·lista Gwen Rees ha portat una vida d'excessos, de diversos marits i amants, d'alcohol, de deutes, d'amors incompresos, de relacions complicades; la periodista, Esther March, sembla que l'ha tingut més plàcida i que ha treballat i viscut "normalment", amb els alts i baixos corrents. Establerta a Anglaterra i relacionada amb el món acadèmic de recerca literària, investiga l'escriptora perquè viu allunyada de tot i no se'n sap res, i vol trobar-la i estudiar-ne la vida, i en principi treure'n algun rèdit professional. La troba i la coneix, i comparteixen converses, inquietuds, paisatges, silencis i afinitats en una casa aïllada en una illa del Mediterrani. S'expliquen històries i relats, i una aprèn de l'altra. Gwen i el seu passat, distanciada amb la seva filla, el seu representant, els homes, l'alcohol...; i al final preval més l'amistat que els interessos acadèmics. L'Esther prefereix compartir històries, pensaments, inquietuds i copes de vi que revelar el paratge de la Gwen, més aviat al final de la vida i amb el desig i la necessitat de compartir l'amistat amb ella, com si es tractés del darrer alè del búfal a l'hivern que li dóna vida quan se li està acabant. El passat llunyà i el passat immediat s'alternen entre les pàgines, i la veu de l'una i de l'altra es compaginen en el llibre. L'Esther acaba tenint el permís per publicar el dietari de la Gwen, i així al llibre s'hi expressen dues veus que van explicant l'entramat de la història. L'escriptora amb el seu dietari i la periodista amb les seves impressions de com li canvia la vida fer-se amiga de la Gwen. Per a totes dues, la història de la seva amistat és com explicar-se la vida com "l'alè del búfal a l'hivern", o com aquell espurneig d'una lluerna a la nit, com es diu al principi de la novel·la. I al final quan l'Esther marxa, la Gwen li diu: "Ni tan sols et giraràs a mirar-me", potser perquè no els cal, perquè han compartit molt i no ho oblidaran i, per tant, no els cal mirar enrere per recordar. 

Vacances/dia de platja

El vent del capvespre aixeca lleument la portada del diari doblegat i arrugat després d'un dia de platja. A sota el porxo encara hi entra el sol, esmorteït avui per una capa d'un núvol prim. De lluny se sent un gall que canta a deshora, i els ocells que piulen des d'algun arbre o un matoll escampat pel camp de davant, o els que planegen pel cel com si fossin aeroplans. La roba estesa obre les ales sobre l'aljub emblancat. Les llagostes salten, les cigales canten, i els insectes feinegen...les formigues rastregen i fugaçment passa el zumzum d'algun insecte volador.

La portada va batent a cops de vent, i quan es vents s'hi llegeix un tros de titular "Merkel i Trump". Les pàgines següents tenen les puntes aixecades i segurament el que s'hi explica deu fer hores que no és vigent, però explica el que ara ho és. Trobades de mandataris europeus, crisis mundials, enfrontaments, problemes a altres països, immigrants que busquen un futur i una altra vida; a casa nostra, les pensions, el futur que uns volen decidir, altres no deixen i altres no saben ni contesten, els problemes derivats de la calor, successos que més val que no succeïssin mai, suggeriments de coses per fer a l'estiu, festivals de música, novetats literàries properes, un racó que explica l'actualitat rosa dels famosos, les trobades de cases reials, la cartellera, el temps i l'univers indesxifrable de l'economia....titulars i firmes de periodistes, opinions, pensaments, columnes i articles que volen explicar el món d'un dia.

A la platja sota els para-sols hi ha moltes històries i moltes vides. La gent hi arriba amb l'ombrel·la, les bosses, la tovallola, el "pareo", la nevera ambulant, els inflables, la crema, i les ganes de ficar-se a l'aigua cristal·lina. Les crides a l'operació biquini potser ja han quedat enrere i el cos no la recorda o l'ha ignorat, i ara el que compta és gaudir de la platja, del sol i de nedar en un mar turquesa; no mirar el rellotge al "xuringuito" tot prenent una cervesa, o menjar sota el para-sol entrepans, patates fregides o olives anat amb compte que no caigui a la sorra. Les modes de biquinis i banyadors canvien cada temporada, i l'estètica del vestuari de platja, les bosses, els barrets, les cremes, els jocs, les ulleres de sol, les xancletes, els peus d'ànec, les ulleres de tub cada any claudiquen als dictats de la moda...però el que no canvia és el dia de platja i els tòpics i costums que hi portem: el menjar, el vestuari curt, els estris d'entretenir-se , l'olor de crema...rituals d'uns dies a l'any que no són rutina, i que potser per això ens agrada repetir. I entremig, les converses: els assidus de cada any comenten les diferències respecte l'any anterior, els nouvinguts admiren la novetat i els del lloc parlen de la seva vida de cada dia, s'expliquen el que han de fer, el que li ha passat a aquell i a aquell altre, i que quina diferència de quan hi vénen a l'hivern. Al darrere hi ha apartaments, hotels i botigues, que tampoc no han canviat gaire amb els anys: edificis blancs, tovalloles a les baranes, apartaments fets cases per uns dies ; botigues de records que venen vestits , banyadors, biquinis, i accessoris que aviat oblidarem, i que veuen passar el fred buides i solitàries a l'hivern.

El diari en aquest temps parla de turisme, sovint les platges són notícia per successos, per si han rebut visites inesperades de taurons o altres animals marins poc freqüents, per concursos de castells de sorra, per si aquest any s'hi observen meduses o si hi ha més o menys afluència de banyistes, i per les activitats que s'hi fan. 

El diari arrugat sota el sol de la tarda doblega històries i notícies del món , que parlen de moltes coses i expliquen què va bé i què va malament, entre opinions i anuncis habituals en els diaris de cada dia. Està lleugerament descolorit, com si la tinta també es pongués com el sol al capvespre, i les lletres agafen tons baixos, com l'actualitat de les notícies en el paper arrugat. Mentrestant, tuits, trending topics, hashtags i imatges a Instagram, Twitter i Facebook expliquen la immediatesa, i potser també alguna selfie, alguna imatge o algun hashtag d'un dia de platja sota un para-sol amb un diari arrugat per la brisa del mar, el vent i la sal que n'aixeca lleument una punta com si fos una vela o una ala batent entre els blaus del mar i el cel, i la sorra de platja.