El final de l'estiu

Un ruixat de final d'estiu ha escombrat la calor, la pols de la sequera i el paisatge ensopit, sec i opac.  Les fulles als arbres plenes de gotes, que van regalimant i saltant de fulla en fulla, a poc a poc, com si tinguessin mandra, perquè l'estiu s'acaba i la tardor i el fred comencen a arribar. Van desfilant fulles avall, a terra als bassals i a les cases en fila índia van esperant per caure sobre un paraigües o un cap despistat que no sabia que plouria.

Aviat les fulles començaran a caure, i les branques, despullades, es faran les adormides per no tenir tan fred. El dia serà més curt i el sol més llunyà. Vindrà el temps d'abrigar els peus i els braços, de mirar per darrere la finestra, d'un plat calent, de bufar una tassa que fumeja, i de tardes curtes de cinema, de llibre o de pantalla d'ordinador; de despedir la roba prima i rebre la gruixuda, de l'etern dilema d'aquell jersei i aquella samarreta difícils d'indultar o de condemnar, de tornar a amagar els peus en uns  mitjons, d'embolcallar el coll, de cames abrigades i de mànigues llargues. El temps de la calor haurà passat, i les tardes llargues, els braços descoberts, la platja, el mar, que ara només ens els mirarem de lluny. El final de l'estiu que sempre acaba, tard o d'hora, amb la tardor, amb la calor esmorteïda, amb els arbres que comencen a despullar-se, les fulles que vesteixen la terra i nosaltres que comencem a abrigar-nos. I l'olor de bolets, de molsa, i de terra mullada, si tot va bé, perfumaran el bosc amb tons de grocs, vermells, taronges i marrons. I la rutina tornarà a sortir, amagada per l'estiu, i el cada dia de retorn ens portarà els horaris, els hàbits, els dies curts, el fred i les vides de les cases a la llum de darrere de les finestres.

Tres trossos de Menorca

Algaiarens - Cala En Carbó

Camí empordanès

Vistes del camí

Cala En Carbó

Tronc i còdols de Cala En Carbó

La casa ben posada

 Sortim d'Algaiarens sense arribar a la platja. Un camí entre camps una mica empordanès s'endinsa per un petit alzinar, se sent el mar i es nota que està a prop. El traç ressegueix l'orografia; mata, pins, alzines, antics camins de carro, ombres, solanes, puja i baixa, com si volgués entretenir el caminant perquè al final hi ha una sorpresa agradable. Abans, roques altes i abruptes amb faldilles de mata i algun pi, i al camí càrritx com unes serpentines que, anat amb compte, no entrebanquen. Pendents i baixades acaben en un bosc baixet, menut, que el vent no ha deixat créixer, un laberint de troncs que van portant al final de l'etapa: cala En Carbó, de còdols vermellosos, rodons, amb vetes blanques, escampats, omplen la riba com si algú els hagués vingut a tirar tots de cop, o com si fes poc que un temporal els hagués empès amb un tronc al mig, un banc per mirar el mar. A mig camí hi ha una casa molt ben posada. Enfilada en un turonet domina els camps i veu el mar al fons, és un racó amagat entre el bosc i el camí de carros. Marca la meitat del recorregut, d'aquest tram de camí de cavalls que comença amb paisatge empordanès i acaba en un codolar vermellós, en un contrast de paisatge que passa per una casa ben posada que ho contempla. 

Favàritx -Es Grau

Favàritx

Capifort

Caseta

Cobert de bruc

Caló de s'Oli

Torreta

 Un cel gris, una mica amenaçador, amb el far de Favàritx que sembla que aguanta totes les adversitats. El camí comença a enfilar-se cap a Presili i Cala'n Tortuga. Roques i bosc a la dreta, va resseguint l'orografia. La pluja primer se sent de lluny, i el camí continua. Morella nou i Torreta són els següents objectius, camins interiors que entren i surten, endins i enfora cap al mar, hi van portant. El vent de nord és el soroll de fons, però el sol es va imposant com s'imposa la calma. Passem un tros de bosc de mata i de pi i alzina i comença a ploure. Estem a les portes de Capifort, Torreta, Torre d’En Rambla, Es Caló de l’Oli, Tamarells i el final, Es Grau. El camí fa pujades i baixades, segueix les pendents de petits turons que separen les cales. Després de Torreta, en el turó, hi ha una casa encarada al mar amb un cobert de bruc, resguardat de la tramuntana. A l’altra banda, una barrera que porta a la casa del lloc, amb camps, tanques i ullastres. 

Castell de Santa Àgueda

Camí empedrat

Paret vermellosa

Restes de la casa

Dipòsit

Torre

Extensions de camp

Vistesa la costa nord

 Cap al camí dels Alocs hi ha un desviament que porta al castell de Santa Àgueda. La pujada transcorre primer entre bosc, la terra és vermellosa, i bona part del camí és empedrat. S’enfila vorejant el turó, i es veu paisatge de camps, llocs (cases), extensions que sembla que les hagin cosit, i cap a tots els cantons, mar. Arribant, una paret també vermellosa dóna la benvinguda. El conjunt de Santa Àgueda el formen una capella, les restes d’una casa, el castell i una muralla que s’estén per l’altra vessant, estables, un pou i una cisterna. Del castell, la torre és la part que queda més intacta i la muralla vessabt avall, dóna la idea de fins on arribaven els dominis del castell. En aquesta banda, es veu la costa nord, a l’esquerra els Alocs, Cala Pilar, i la banda nord de Ciudella, i a la dreta, Pregonda, Binimel·là, Cales Morts, Cala Mica, Cavalleria i l’imponent Far de Cavalleria, un tros del final de la badia de Fornells, i més desdibuixat, la continuació de la costa, la Mola de Fornells, i el que segueix, difuminat. les cases entre les extensions de camp estan ben posades, segurament en llocs estratègics per fer la vida més fàcil. Les mates d’ullastre han crescut fins on els ha deixat el vent, que les pentina i les obliga a créixer fins on ell vol. Malgrat ser un dia plujós, de cel gris, el paisatge sembla embolcallat, i més proper, i la pluja fina acompanya en la vista de la costa, i mar endins cortines d’aigua fan de teló d’aquest esplèndid espectacle.