El primer banc

El primer banc de la carretera de les aigües 

Normalment, quan vaig a caminar a la carretera de les aigües m'assec al primer banc. Està encarat a Barcelona i en dies clars es pot veure part del Maresme fins al delta del Llobregat, passant pels turonets del Carmel, el Putxet, la muntanya de Montjuïc i el port, l'aeroport; i entre el banc i el mar carrers, brugit llunyà de cotxes, gent, cases, i moltes vides. En primer pla, esbarzers i plantes que ara comencen a florir: ginesta, margarides grogues, fonoll i una planta que sembla mala herba que fa flors liles. Al banc quasi bé mai hi sec sola, quan no vinc acompanyada. Atletes, ciclistes, caminants amb gos o sense, jubilats,amigues que han quedat per passejar i discuteixen de si el carrer que es veu al fons és un o l'altre, i s'expliquen què tenen avui per dinar. Per darrere van passant ciclistes i corredors i se senten flaixos de converses. M'imagino que són estudiants, o bé que aquell dia tenen festa de la feina, o treballen a la tarda, o perquè no, estan com jo: no tenen feina i surten a passejar, a aprofitar el sol i airejar-se per escampar les preocupacions i fer exercici i bon color. Al primer banc m'hi menjo una poma, i entre mossegada i mossegada observo tot això, i miro la ciutat, petita, que sembla un tauler i els edificis fitxes que es puguin moure; i els carrers i els edificis centenaris, nous, carrerons, grans avingudes, racons, i avions que sobrevolen a punt d'aterrar i barcos de càrrega que apunten cap al port. I des d'aquí dalt, amb la primavera a primer terme i la ciutat i el mar al fons, les coses semblen més simples i els problemes llunyans, i les preocupacions al tauler de la ciutat les podries agafar com una fitxa i dur-les mar enllà. Vet aquí el primer banc de la carretera de les aigües mentre mossego una poma, bec un glop d'aigua i observo caminants, corredors, ciclistes que potser també com jo necessiten aire lliure, sol, exercici i sortir del tauler de joc per una estona i mirar el blau del mar i els mirallets de plata. I quan ja he arribat al cor de la poma, m'aixeco, la llenço a la paperera i continuo el camí, entre altres caminants, corredors i ciclistes.

Els colors de la tarda a Irlanda

Primavera d'Irlanda. Després de Donegal i de Tileen, les Sliabh Liag. Són els penya-segats més alts sobre l'Atlàntic. Només se sent la remor de l'oceà i les gavines, el cel és blau, i el noi de la parada de gelats diu que aquest temps és habitual en aquesta època. Les parets cauen al mar com si es deixessin anar en la immensitat. 

És d'aquells llocs que et guardes al pensament, a la butxaca reservada pels paisatges que un dia gris els treus per seguir creient que tot pot ser millor. 

La tarda comença a la carretera de Gleann Gheise, entre Carrick i Ardara. No hi ha estridències. Les muntanyes estenen la vall com una alfombra. L'herba i la turba van teixint la terra i els xais hi caminen com si trepitgessin velluts i robes cosides.

Les tardes de primavera aquests dies a Irlanda tenen una llum càlida, hi caben tots els tons de verds, torrats i de blau del cel i del mar. Les petites muntanyes, les valls de Gleann Gheise i els rius a Carrick, Donegal i Ardara van encaixant pedaços de verds, de colors torrats i de turbes, i el sol que ja és baix els daura a foc lent. I entre valls i prats, platges. A Glenncolumbkille hi ha una platja amb sorra clara, com un racó de mar.

Contrasta amb la de White Bay Park, al nord, oberta al mar i amb Escòcia al fons, desdibuixada.

Una altra tarda, sortint d'Enniskillen, la carretera per la vora del llac Erne és idíl·lica. El sol va caient, el vent mou els joncs i l'herba de la riba, i el llac fa onades ondulades. 

Aquests dies de primavera i cel blau els prats, les ovelles, i alguna guineu despistada, la turba, els camins, el llac Erne i les platges, el sol de la tarda els ha acariciat amb una llum càlida que es podria veure al fons d'uns ulls de color de mel. I el millor de tot és haver-ho pogut veure i així un dia desencisat treure'l de la butxaca i pensar en aquestes tardes càlides del fons d'una mirada de color de mel.