Les tardes tenen un color especial, tots els tons de la mel i del mar es posen entre la terra i el cel. Fan una llum acollidora, càlida i tranquil·la, torrada. Amb el sol que cau, i el dia de camí cap a la nit, és un bon moment pels pensaments, per les reflexions, per explicar relats, per descriure paisatges, per evocar lectures, llibres, modes i tendències.
dimecres, 22 de març del 2017
Aviat farà 36 anys
Un instant ho para tot. Canvia la vida. Sembla una nota sorda, buida, que toqui amb l'últim alè de vida que li queda. Una porta a l'absència perdurable. La vida continua, i passen coses, el món canvia, la feina i la rutina, i allò de cada dia no és ben bé igual cada dia, hi ha unes sabates noves, un abric, uns pantalons o un jersei, un llibre que et cau a les mans i que et captiva, o una pel·lícula que t'ha deixat el bon gust de tornar-la a veure; un sopar, una cervesa o un aperitiu en bona companyia, i les petites coses de la vida. Li explicaria. Què diria si...li agradaria allò que ... què passaria amb...com es quedaria si veiés com ha canviat el món i les tecnologies. I com seria tot plegat? Quants petons i somriures, quantes discussions i quantes converses s'han quedat a la butxaca perquè només eren per ell. Sobre la mort sempre hi plana l'absència, i els anys passen, i aquella vida es va quedar aturada, allà, immòbil. En queden moltes coses, gestos, pensaments i un racó al fons, ben endins de la memòria, que guarda el record i passa sempre pel circuit del cor, amb un petó i una abraçada. Aviat farà 36 anys.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)