L’àvia Pia i la colònia 1916.
Havia nascut el dia de santa Llúcia de fa més d’un segle. De figura esvelta i
força alta per la seva època, tenia el cabell blanc-gris sempre recollit en un
monyo, la cara prima, i portava ulleres de montura que ara estarien de moda,
amb uns vidres que s’enfosquien amb la llum del sol; un abric negre amb coll
d'astracan i un bolso negre de nansa curta, penjat en un braç. Tenia les mans
llargues i els dits curtits pel rastre dels penellons. Fervent creient, de veu
fluixa i enrogallada per l’edat, segurament devia aprendre abans a treballar
que a jugar. El rigor, la bonhomia i l’alegria tímida traçaven el seu caràcter.
Sota l’abric, un vestit camiser fosc d’estampat discret i unes mitges d’espuma;
i als peus, calçada amb unes sabates negres, de punta arrodonida. N’havia
passat de totes, com tanta altra gent del seu temps: la crisi de 1898 de ben
petita, la Gran Guerra, la Guerra Civil, …. havia vist passar el cometa Halley
dues vegades, els primers cotxes, la ràdio a les cases; i la feina a la fàbrica
de can Marfà des de ben jove, encara li deixava temps al vespre per anar a
estudiar amb el Dr. Balder sortint de treballar. La família, la casa de les
Figueretes, Mataró, les misses i la fe havien estat senzillament la seva vida.
I per santa Llúcia, 13 de desembre, el seu aniversari, li portàvem una ampolla
de colònia 1916. Feia una olor fresca, agradable i discreta, a joc amb el
vestit fosc estampat, les mitges d’espuma, l’abric negre, el bolso de nansa
curta, les sabates negres i el monyo ben recollit amb agulles negres. A joc amb
ella.
